Ir al contenido principal

Adeu Álvaro de Tibi

pilota valenciana, Álvaro de Tibi, llargues


Tenia solament 43 anys. No són molts pero ad ell li donà temps per a marcar una época.

Una trista noticia ha fet tremolar a tot un món, el món de la pilota, no solament en Valéncia, si no també en llocs com Portugal, Bèlgica, América del Sur... I és que Álvaro López Cremades, Álvaro de Tibi en este món que li ha dut a ser eixemple en diferents països com Equador o França, deixava esta vida per a ingressar en l'Olimpo de la pilota valenciana.

La mort, casi mai es justa, i més quan ataca per sorpresa, sense avisar a una persona encara jove, a la que encara li faltaven moltes pilotes per traure, per enviar-les en extrema facilitat i comoditat, fora del carrer. La mort ha vingut esta vegada massa pronte i s'ha dut a un gran jugador de pilota, a una de les millors banques del món, a la banca que revolucionà el traure en les llargues, al capità de la selecció valenciana. Una persona que serà recordada pels seus mèrits deportius pero també pel seu caràcter, per la seua calitat humana. Una persona que deixa molts amics, molt de dolor entre els seus familiars. Un pilotari que deixa grans partides, espectaculars tretes, reconeiximent internacional...

La mort de Álvaro de Tibi ha sigut molt injusta, inesperada. Hui ha sigut un dia negre per al món de la pilota. Pot ser siga molt egoista, pero encara volíem vore com feya el quinze directe en una final de la Lliga a Llargues, en una final d'un Europeu o Mundial, en una partida de festes de qualsevol poble valencià.


Álvaro de Tibi sempre estarà en el nostre record, contarem als nostres fills i nets com va revoluciona el saque en llargues, com era capaç d'enviar la pilota al quinze. Álvaro de Tibi ya és una llegenda de la pilota.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...