Ir al contenido principal

Nou sistema de gestió per al dissabte en Bellreguart



Bufen vents de reacció, de canvi, de modernisació... bufen vents d'esperança, d'optimisme, de voler ficar a la pilota valenciana en un lloc més reconegut, més normalisat com a espectàcul deportiu que també ho és. La pilota no solament és cultura, història, tradició... La pilota també vol ser futur.

Fa uns mesos, nous gestors obriren les finestres del vell trinquet de Pelayo. Els vents de la regeneració, de l'adaptació de la pilota al segle XXI si voleu, començaren a airejar les lloses de Pelayo. Noves fòrmules, noves iniciatives, estan revitalisant poc a poc el bell Pelayo.

Hi ha que recuperar el temps perdut, dur la pilota a la gent que no anava al trinquet. Hi ha que atraure a públic nou, motivar als jugadors, que respectar la preparació dels professionals, que la gent que entre per primera vegada a un trinquet ho puga entendre tot a la primera.

I justament estes han sigut les premisses que han dut als gestors del trinquet de Bellreguart, El Zurdo, a establir un nou sistema per a les vesprades del dissabte, la més important de tota la semana en el trinquet de la Safor.

A partir de hui, els jugadors de la primera partida, la de jovenils, rebran un extra de 70 € per al guanyador i 30 € per als perdedors, en la segona, el guanyador es durà el 20% de la recaptació (el 15% si els perdedors fan els 20 jocs ya que estos es duran el 5%). I això perqué els dissabte se suprimirà la propina, no es pararà el joc per travessar, es donarà més agilitat a la partida, es complirà un horari, la segona partida no escomençarà mai abans de les sis i mija...

Es a dir, a partir de hui en Bellreguart es dignificarà la llabor del pilotari com a professional deportiu , un pilotari que es trobava desmotivat, es respectarà al públic respectant els horaris i agilisant l'espectàcul deportiu. En definitiva, es cuidarà l'espectàcul, es normalisarà la pilota valenciana com un espectàcul deportiu dins del gran palmito que podem trobar hui en dia.


Hui escomença una nova etapa en Bellreguart, una etapa que vol travessar per la pilota en el segle XXI.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...