Ir al contenido principal

Eliminatòria oberta entre Valéncia-Pelayo i la Vila per la semifinal de la Lliga a Llargues



El carrer de Cavallers ocupat pels pilotaris, la gent, molta gent, aficionats que han vingut a fruir de la partida, gent de la Vila donant soport als seus, observant les evolucions dels jugadors, d'aquells que semana si i semana també donen el seu esforç per dignificar un deport milenari i tant valencià.

Pero també gent que para per vore que succeïx en un carrer tant cèntric del cap i casal. Gent que es pregunta en perfecte castellà si es pilota basca, gent que, en idiomes estrangers explica que es tracta de pilota valenciana. Gent que, en dolça llengua valenciana, explica “açò són llargues”.

Gent, tots ells que per alguns moments poden viure en primera persona les sensacions de la pilota valenciana, la pujada d'adrenalina quan un pilotari juga una volea per damunt dels caps dels espectadors, la força que transmet un pilotari quan juga un bot de braç, la precisió milimètrica d'una banca posant en joc la pilota, la cavallerositat d'uns pilotaris discutint per un quinze...

Ahir es disputava una partida important, pot ser històrica, ya que per primera vegada, un equip de l'Horta Nort te la possibilitat real de disputar les semifinals de la Lliga a Llargues, Trofeu Diputació d'Alacant, una competició copada per equips de comarques com la Marina Alta, la Marina Baixa o l'Alacantí.

Valéncia-Pelayo (primer classificat del grup de Valéncia) i la Vila (quart classificat de la primera categoria) s'enfrontaven en l'anada per una plaça en semifinals. El que guanye esta eliminatòria disputarà les semifinals contra el líder, Parcent.

Els de la Vila venien de superar la vesprada anterior als líders, Parcent, per poder certificar la seua classificació ad esta eliminatòria. Poc després de dotze hores més tart se la tornava a jugar. En un carrer totalment nou per ad ells, el carrer Cavallers de Valéncia ciutat.

Els de la Marina Baixa mamprengueren la partida més entonats, deixant clar que els especialistes en ralles eren ells. La reballà els favoria i els donava l'oportunitat d'escomençar la partida traguen. Jan, l'incombustible i espectacular Jan, feya quinze directe en la primera treta que feya en el carrer de Cavallers.

El joc era dominat pels visitants que demostraven que no era casualitat el haver derrotat als líders la vesprada anterior. Dominava la seua banca, els seus restos i els seus punters.

La sensació era que la partida cauria clarament per als de la Vila. Pero en pilota les sensacions poden variar molt ràpidament.

Els del cap i casal canviaven de banca, ara trauria per baix el chicotet dels Martí, els seus restos encertaven més en tornar la pilota, els punters buscaven i trobaven millor les ralles... Per la seua part, pot ser pel desgast acumulat, els blaus baixaven la intensitat.


Al final d'un 1-5 la partida es tancà en un 10-6, una victòria important per a Valéncia-Pelayo pero que no deixa tancada la eliminatòria que es tindrà que resoldre el pròxim dissabte en la vila en un carrer molt dur per als equips visitants.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...