Ir al contenido principal

La Copa de les parelles



Ya te nou anys de vida pero encara està perfilant la seua personalitat. Va nàixer en el 2008 en el propòsit de completar la temporada professional de l'escala i corda. Des d'un inici volgué diferenciar-se de la gran competició de la modalitat, el denominat en aquells moments Circuit Bancaixa.

A poc a poc la Copa Professional d'Escala i Corda, Trofeu President de la Diputació de Valéncia, ha anat trobant el seu lloc i guanyant protagonisme. Jugadors com Álvaro, Genovés II, Puchol III i Dani són els únics que, fins al moment, l'han pogut guanyar dos vegades.

Enguany, la Copa estarà marcada principalment pel fet de que els huit equips participants seran parelles. També hi ha que destacar que se tracta d'una competició que, històricament, ha donat oportunitats a jugadors jóvens o poc habituals en les grans competicions. Enguany debutaran en una gran competició professional jugadors molt jóvens, en molt de pervindre, com són Marc, Giner de Murla o De la Vega. En este sentit destaca la no participació de l'escalater campeó de la Lliga 2, Pablo de Borriol. Per últim, en quant a l'organisació s'han confeccionat dos grups de quatre parelles, on les dos millors de cada grup disputaran les semifinals del campeonat.

En quant a favorits, i tenint en conte que Soro III no participarà degut a que estarà de baixa un mes degut a una operació de la vista, la major responsabilitat recaurà sobre Puchol II que jugarà en Monrabal que també s'encarregarà de ferir. Una parella de veterans com Miguel i Salva (que eixira de la corda) també tindran molt a dir, igual que Pere Roc II i Jesús (que eixirà de la corda). Les tres formacions, junt a la parella de Francés i Santi de Finestart formaran un grup molt competitiu. L'atre grup està format per Marc i Dani, Santi de Silla i Pere, Giner i Félix i De la Vega i Javi.

La primera partida es disputarà este divendres en Sueca i en ella s'enfrontaran Giner i de la Vega.


La final està programada per al 8 de juliol en el trinquet de Pelayo.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...