Ir al contenido principal

Una final per decidir



Almussafes tenia ganes de frontó, la partida havia alçat certa expectació, l'ambient, tot i el dia gris que teníem, calfava el matí... pot ser, la de hui era una final que podria recuperar, encara que fora un poc, una modalitat que en els últims anys està patint molt.

Pero no, hui no anava a ser el dia gran del frontó valencià. Obria el matí una ràpida final entre Cervera i Christian de Quart de Poblet. L'exprofessional tancava la partida en un 41-18. Ya en eixa partida el pis escomençava a ser protagoniste del joc.

En la gran final la gent omplia el frontó, contínuament es netejava la pista de joc per evitar que els jugadors esvararen. Es presentaven els dos pilotaris i començava la partida. Moro en el traure conseguia el primer punt, un punt en el que Adrián no es podia falcar be per tornar la pilota en el pouet.

La partida no ha tingut molta història, i com diuen, es podria borrar la gravació (Levante TV oferia la partida en diferit per la vesprada) ya que no ha sigut l'espectàcul desijat. És cert que el Moro estava totalment concentrat en la partida i jugava en més sentit, pero Adrián no ha estat encertat, estava fora de la partida des del primer punt, més preocupat per no esvarar que per jugar la pilota i, aixina, no es podia jugar.

L'inestabilitat del pis ha sigut la protagonista de la partida fins al punt de que, després de caure varies vegades, enrabiat, el de Museros es negava a jugar. Després d'uns minuts el tornava a intentar. Justament, en la reanudació, el bicampeó oferia la seua millor versió en tot el matí, sumant alguns punts al marcador ya que en la primera part el pilotari de Massalfassar era el dominador.


Després d'uns quants bacs per part dels dos jugadors es prenia la decisió més dura pero més justa, l'ajornament de la partida que anava pel 12-28. Una partida que encara no te data per a disputar-se pero que esperem, pel be, sobre tot del frontó valencià, que tinga una part final espectacular.




Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...