Ir al contenido principal

Els equips de Soro III i Genovés se la juguen en Vilarreal i Pedreguer



Tot lo vist, i guanyat, en la lligueta no val per a semifinals. L'equip de Vilarreal (Soro III i Javi) es plantava en semifinals sense haver perdut una partida, en la vitola de favorits per a guanyar la Lliga, pero en la primera partida, disputada en Pelayo, per dos jocs pergueren l'enfrontament. D'esta forma, l'equip de Valéncia (Sani de Silla, Santi de Finestrat i Nacho), poden acodir en relativa tranquilitat a l'enfrontament en Vilarreal (divendres, 22:45 h). Donaren la sorpresa, o no, perqué en Pelayo un trio pesa molt.

Soro III i Javi estan obligats a guanyar la partida de Villareal per a mantindre les seues opcions. En canvi, l'equip dels Santis pot tancar l'eliminatòria i certificar la seua classificació si són capaços de tornar a derrotar a la parella.

Un atre equip en apretures és el de Murla (Genovés II, Dani i Carlos). També es presentaven en la primera partida com a favorits, o com a mínim, senyalats per l'afició, encara que siga per motius sentimentals, com a l'equip que deuria de passar l'eliminatòria. Pero davant tenien un potent equip, que està anant de manco a més, l'equip de Benidorm (Pere Roc II, Félix i Monrabal), un equip que pareix haver superat les seues dificultats inicials i que oferix ara tres jugadors molt ben acoplats.

Per tant, en Pedreguer (dissabte, 17 h), el trio de Genovés tindrà que buscar la victòria i conseguir els tres punts per a poder optar a la final. Es juguen algo més que la classificació per a la final, en cas de no guanyar, esta seria l'última partida de Dani, un miger que deixarà els trinquets en acabar esta lliga.


Pero sense cap dubte, serà una gran partida, jugada de poder a poder, ya que el trio de Pere Roc estarà en la obligació de tanca la seua classificació en Pedreguer, encara que tindrà en la recàmera, l'opció de Vilamarchant.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...