Ir al contenido principal

Preparada la XXIV Lliga Professional de Raspall



El trinquet de Genovés serà l'escenari on s'iniciarà una nova edició de la Lliga Professional de Raspall, una lliga que presentarà set equips, una parella i sis trios, que disputaran una fase regular de vint i una partides. Els quatre millors classificats en esta lligueta disputaran les semifinals a partida única. La final, en canvi, es disputarà al millor de tres partides.

L'equip campeó del 2016, format per Ricard, Sanchis i Roberto, participaran en equips diferents per lo que no podran defendre el títul conseguit conjuntament. Ricard jugarà junt a Josep i Miravalles, Sanchis tindrà a Pablo de rest i a Raúl de punter. Roberto, per la seua part, jugarà enguany com a miger junt a Ian i Lorja.

El campeó individual jugarà en parella, l'única parella del campeonat, junt a Brisca. Montaner, per la seua part, serà el debutant, i ho farà junt a dos pilotaris de Xeraco, Canari i Dorin. Les dos formacions que completen el cartell son les de Moncho, Coeter II i Néstor i Sergio, Tonet IV i Ricardet.

S'espera una competició igualada i intensa on totes les formacions tenen opcions de poder disputar la final. Aixina i tot, es poden senyalar algunes com a favorites de bestreta, com ara la parella de Moltó i Brisca, el trio format per Pablo, Sanchis i Raúl o el de Ian, Roberto i Lorja.


La priemra partida es disputarà a les sis i mija del pròxim divendres en Genovés i en ella s'enfrontaran els equips de Moltó i Pablo. El dissabte 25 en Bellreguart s'enfrontaran els equips de Ricard i Montaner. Després, la lliga visitarà Xeraco, Guadassuar, Piles, La Llosa de Ranes, Alzira, Oliva, Xàbia, Vilanova de Castelló, Castelló de Rugart i Dénia, trinquets habituals de raspall. La gran novetat, en este sentit, està reservada per al dissabte 15 d'abril quan la Lliga visite Pelayo, en un enfrontament entre els equips de Montaner i Sergio. D'esta forma, la catedral d l'escala i corda viurà una partida de primer nivell de raspall.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...