Ir al contenido principal

El quint de Soro III

pilota valenciana Soro III escala i corda final individual 2017


Pelayo s'omplia este matí per a viure una nova final individual d'escala i corda. Soro III estava esperant este moment des de fa un any, Pere Roc era el convidat que per sorpresa s'havia colat, per mèrits propis en esta final.

S'esperava una gran confrontació i els primers jocs aixina ho indicaven, abdós pilotaris guanyaven en solvència els jocs des del dau fins la igualada a 25. Pere Roc no podia mantindre el nivell en el dau i Soro III aprofitava per a dominar el joc, tant des del dau com des del rest. El de Massamagrell, jugador curtit ya en huit finals consecutives, mantenia el seu ritme, el tempo del joc. El de Benidorm, pot ser, patira els nervis del debutant.

A poc a poc, i mantenint la seua intensitat Soro III conseguia trencar tres jocs a Pere Roc, agarrant un aventage difícil de superar. I és que per a guanyar a Soro III hi ha que tindre les coses molt clares, fer un dau perfecte, buscar-li la seua esquerra, evitar que te la puga restar per davant... Segur que el de Benidorm tenia en la seua ment estes premisses, pero és molt difícil mantindre el nivell que requerix tindre davant a un gran jugador com és Quico.

Rodrigo encara estava viu i no volia eixir del vell Pelayo sense donar-lo tot en les seues lloses. Aixina podia trencar a Soro un joc. El benidormí volia tractar de donar la sorpresa pero el de Massamagrell anava ya directe a recuperar la faixa roja.

És cert que Pere Roc no tingué molta fortuna en algunes pilotes que se n'anaren a la galeria i que va lluitar de valent, jugant de cara al ya campeó. Pero és que en Pelayo s'ha vist un gran pilotari, concentrat, en una esquerra un poc millor... un pilotari decidit a recuperar el seu tro.

En un joc on Oltra volgué apretar més del conter, Soro III conseguia tancar la partida en la primera opció que se li presentava. En un 60-35 Soro III superava a Pere Roc II que donava una bona image en la seua primera final individual pero insuficient per a escriure el seu nom entre els campeons.


Ara se presenta per davant un futur prometedor, en un Soro III pletòric, que ya ha guanyat cinc vegades el Individual, i en dos pilotaris, Pere Roc II i Puchol II que voldran disputar la seua supremacia al campeó.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...