Les estadístiques prèvies a la final de l'Individual d'Escala i Corda

Demà dumenge a les 11:30 es disputarà una nova final de l'Individual d'Escala i Corda, esta serà la final número trenta dos, és bon moment ara, recordar algunes dades interessants.

La final es disputarà en el trinquet de Pelayo, la catedral de l'escala i corda. Sense cap dubte, l'històric trinquet ha sigut un dels escenaris més habituals d'esta final, pero el trinquet per antonomàsia de la final de l'Individual d'escala i corda és el, ara oblidat, trinquet de Sagunt. El de Morvedre ha sigut escenari de 17 finals, ni més ni manco, front les 9 de Pelayo (contant la d'esta edició). La ciutat, abandonada, de la Pilota i l'històric trinquet de El Zurdo de Gandia, també han tingut l'honor de rebre esta final tan important.

Per la seua part Pere Roc II serà el debutant demà en esta gran final, serà el jugador setze en participar en esta final. Oltra, Nuñez, Ribera... són alguns dels jugadors que ha participat en alguna final pero que no l'han pogut guanyar. Solament dos debutants, Genovés en la primera edició (1986) i Fredi en la segona (1987) han pogut guanyar el campeonat en el seu debut en la final. Grans campeons com Sarasol, Álvaro i el propi Soro III, patiren el decepcionant sabor de no guanyar l'Individual en la seua primera final.

Álvaro és el jugador que més finals ha disputat, 14, seguit per Sarasol (que ha participat en deu), Genovés (que ha jugat 9) i Soro III (que du en la de demà huit i consecutives).

En quant als campeons, el dominador també és Álvaro ya que el de Faura ha guanyat 11 finals. Darrere d'ell Genovés i Sarasol igualen en sis i Soro III es podria acostar ad esta magnífica parella ya que, fins ara n'ha guanyat quatre.

Les finals més igualades es vixqueren en 1995, la mítica partida que Genovés guanyà a Ávaro 60-55, la del 1998 en la que Álvaro superava per un joc a Pigat II en el trinquet de Sagunt, el primer enfrontament entre Álvaro i Genovés II en el 2004 quan el de Faura feu una gran remontada, i la última final guanyada per Álvaro, front a un emergent Soro III que arraconava en el trinquet de Moncada al gran campeó.

En este sentit, cal destacar que les dos últimes finals, els enfrontaments entre Soro III i Puchol II, s'han decantat solament per dos jocs de diferència.

La història de l'Individual s'ha vist marcada pel domini de grans jugadors, primer, un ya veterà Genovés alternà el seu domini en Sarasol, a continuació fon Álvaro el que guanyava nou edicions seguides fins que Soro III aparegué en escena.

Si demà Pere Roc conseguix superar a Soro III i guanyara el seu primer individual es convertiria en el tercer debutant en la final en guanyar el campeonat i, a més a més, seria el campeó més jove ya que en 24 anys i set mesos superaria en sis mesos a l'actual campeó Puchol II, fins el moment, el campeó més jove. Per contra, el campeó més major ha sigut Genovés que, en 41 anys h¡guanyava a un jove Álvaro en la final del 95.

Pero tot açò són estadístiques i quan els dos pilotaris es planten en les lloses del mític Pelayo ningú s'enrecordarà d'elles i lo que contarà serà la seua preparació prèvia i la seua adaptació a una partida tan especial.