Ir al contenido principal

Campeons del Món

Fotografia: F.P.V.


La selecció de Valéncia es presentava en Colòmbia en un gran objectiu proclamar-se campeona del món. I no era una tasca fàcil ya que davant tindrien a la poderosa selecció de Bèlgica.

Esta vegada, Pigat II, reunia un bon grup, en dos de les millors banques de l'actualitat, Martínes, una llegenda internacional de les llargues, i la més prometedora i en forma de les banques de l'actualitat José Luis de Benidorm. Junt ad ells un bon grapat de jugadors professionals de molt bona volea, alguns d'ells criats en la lliga a llargues, com ara Santi, Pere Roc o Pablo de Sella.

El Mundial de Pilota a Mà de Colòbia mamprenia en bon peu per als valencians ya que conseguien classificar-se per a les finals de Joc Internacional i de Llargues (la modalitat reina i la més estimada).

Mentres s'esperava el dia d'estes dos finals el one wall començava a donar alegries a la expedició valenciana. Per una part, Ana de Borbotó conseguia guanyant el bronze en la modalitat individual femenina. Per la seua part, Sacha i Bueno collien també el bronze en la competició masculina per parelles. Molt de mèrit per als nostres representants que conseguien un metal en una modalitat en la que els anglesos i suramericans són les grans potències.

Finalment, el divendres per la nit (en la nit valenciana) es disputava la final de Joc Internacional, una modalitat en la que els valencians ya es proclamaren campeons en el mundial celebrat en la nostra casa en el 2014. Front a Bèlgica, Valéncia (Puchol II, Genovés II, Pere Roc II, Nacho i Pablo de Sella) guanyava 6-4 i conseguia el primer or del campeonat.

Dissabte a la nit arribava el gran moment, la final de Llargues, Bélgica i Valéncia es disputaven l'or més codiciat. Martínez, José Luis, Santi, Pere Roc II i Pablo de Sella, eren els hòmens triats per Pigat II per a arrebatar-li la glòria als belgues.


Ningú digué que seria fàcil, i en una partida molt intensa i disputada, Valéncia conseguia superar, esta vegada si, a la potent selecció belga pel marcador de 8-6. Valéncia, tretze anys després, recuperava l'or en llargues, l'eufòria dels valencians omplia la cancha colombiana.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...