Ir al contenido principal

Vilamarchant obrirà demà el I Trofeu d'Hivern de Llargues


Fotografia: Olga Cabo, Blog: escoladepilota.blogspot.com


Quan parlem de llargues l'instint nos du immediatament a pobles com Murla, Sella, Campello... L'imaginari nos du directament a comarques com la Marina o l'Alacantí. Pero hi hagué un temps, en el que les llargues eren la modalitat reina de tota Valéncia, en totes les comarques es jugava a ralles.

Pero aparegué la corda en els trinquets i en els carrers agarrà força fins que l'escala i corda, la galocha i també el raspall anaren guanyant protagonisme en els nostres pobles. Les llargues, en canvi aguantaren la seua supremacia en les comarques del sur pero encara mantingueren cert protagonisme en pobles de l'Horta i el Camp del Túria.

Pobles com Borbotó, Moncada, Godella, Nàquera, Alfara, Foyos... encara oferien partides de llargues en els estius dels primers anys del segle XXI. En l'ambient, en les partides d'estos pobles, sempre se parlava de l'opció de menejar les llargues, de donar-li vida més allà de l'estiu.

I a finals de l'estiu del 2015 està idea mamprengué a pendre forma i un grup de cinc pobles (Nàquera, Borbotó, Alfara, Valéncia i Godella) es decidiren a participar en la Lliga a Llargues d'Alacant 2016. Com sempre hi hagueren obstàculs pero tots cediren un poc per a que este experiment es poguera dur a bon terme.

En la lliga del 2017 el número d'equips aumentà, ya eren set equips, s'incorporaven Meliana i Monserrat, els que participaren en la lliga. A més a més quatre equips participaven després en la Lliga de Percha. En esta última cal destacar la gran actuació de l'equip de Borbotó que es proclamà campeó de tercera categoria derrotant en a final a Agost.

El primer pas, i el segon, ya s'havia donat, i per a donar-li continuïtat, ara, cinc equips al nort del Túria, Borbotó, Tamborí, Nàquera, Picanya i Vilamarchant-Llíria, mampendran demà un nou campeonat, el I Trofeu d'Hivern de Llargues, un campeonat que es disputarà per seus on Vilamarchant obrirà el campeonat que visitarà després atres pobles com Nàquera, Godella, Picanya i Borbotó. La final es disputarà l'11 de febrer en Nàquera, la chicoteta població de la Calderona és un dels pobles que més ha treballat per mantindre viva la modalitat en estes comarques i se premia d'esta forma el seu esforç.

Es preveu una competició igualada en la que Borbotó, degut al seu recent èxit en la Lliga a Percha, serà el rival a batre. Per la seua part els jugadors de Picanya han demostrat una bona evolució en l'últim any i hi haurà que vore si se faran forts en la modalitat. Tamborí i Nàquera presenten uns equips de jugadors veterans, pot ser en manco poders pero més habituats a disputar les ralles. Vilamarchant-Llíria, en jugadors novells en la modalitat pero en molts poders, són la incògnita del campeonat.


Siga com siga, tot fa indicar que aquella espenta de l'estiu del 2015 no solament continua viva si no que va agarrant força poc a poc.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...