Ir al contenido principal

Moltó i Marrahí, protagonistes de la final més esperada



El pròxim dumenge 28 d'octubre en Bellreguart (12 h) és disputarà la partida més esperada del raspall, la final de l'Individual. Una partida que enguany enfrontarà a Moltó (roig) i Marrahí (blau).

Des del 2012, quan Waldoguanyava a Coeter II en la Llosa de Ranes, no s'enfronten dos campeons en la final de l'Individual de Raspall. I és que abdós jugadors poden presumir d'haver, no solament fruït de la disputa d'esta final, si no d'haver-la guanyat, Marrahí en 2014 i Moltó en 2015 i 2016.

La final que es disputarà en pocs dies serà per als dos pilotaris una oportunitat de confirmar la seua recuperació.

Marrahí ha vixcut el seu propi calvari. El de Vilanova de Castelló entrava en l'olimpo del raspall al guanyar l'Individual del 2014. Era la seua confirmació com a figura de la pilota valenciana després d'haver guanyat també la lliga per equips i ser reconegut per la Federació de Pilota Valenciana com a millor jugador de l'any. Pero poc després aparegueren les lesions que li feren, fins i tot, deixar temporalment els trinquets. De fet, tal i com indicava en la presentació, des de giner ha pogut tindre més continuïtat poguent recuperar el seu nivell.

Per la seua part, Moltó es va vindre avall després de perdre la final del 2017 front a Ian. Venia de guanyar dos finals consecutives i era el gran favorit. Les coses no li eixien i arribà a pensar en la retirada. Per contra, canvià la seua preparació sicològica i tornà a tindre bones sensacions, les quals li han dut a disputar les dos finals més important de l'any.

El dumenge vorem una partida entre dos pilotaris madurs, que han creixcut després de superar grans dificultats. Vorem un trinquet ple, que enfrontarà a dos pilotaris que es respecten molt que saben que han d'acodir a la gran final confiant en les seues armes, buscant el fallo del rival. Conscients de que la final es pot decidir per detalls i, per tant, tractant de fer una partida completa en tots els sentits.


A priori no hi han favorits, s'espera una partida igualada, jugada de poder a poder. En canvi, en la nostra enquesta (en la que encara podeu votar) el favorit a hores d'ara és Marrahí, votat pel 54% dels aficionats que han participat en dita enquesta.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...