Ir al contenido principal

Pelayo celebra els seus 150 anys



El passat 20 d'agost el trinquet de Pelayo complia 150 anys, un fet que ara tindrà la seua celebració.

Inaugurat en 1868, el trinquet de Pelayo, la catedral de la Pilota Valenciana, és hui en dia la instalació deportiva en actiu més antiga d'Europa i per als valencians, a banda de motiu d'orgull, visita obligada per conéixer el nostre deport i el nostre patrimoni cultural.

A lo llarc d'esta semana els actes aniran omplint el vell i bell Pelayo de color i vida. De fet, l'exitosa exposició “Faixa roja, faixa blava” es podrà visitar en les lloses del trinquet fins el dimarts 2 d'octubre. Eixa mateixa vesprada (20 h) es presentarà el còmic “El Genovés, l'heroi esportiu dels valencians”.

El dissabte 6 d'octubre, les partides tornaran a ser les protagonistes de l'espai. A les 16 hores es disputarà una partida de raspall en cadira de rodes que enfrontarà a la parella de Julio i Germán front a la formada per Pascual i Paco. A continuació es disputarà una partida de raspall femení. El trio format per Mar, Amparo i Fanni s'enfrontarà a Ana, Anabel i Victória. La vesprada es tancarà en una partida d'escala i corda masculina. En ella Pere Roc i Félix s'enfrontaran a Puchol II i Tomàs.



Pero el plat fort es reserva per al dumenge 7 d'octubre. A les 11 h, eixirà des de l'Ajuntament de Valéncia una comitiva de carrosses en personages d'época i banda de música que acompanyaran als pilotaris fins Pelayo. En arribar s'impondrà a Paco Cabanes Pastor, el Genovés, la medalla d'Or del 150 aniversari.

La jornada es tancarà en la final del Trofeu 600 anys de la Generalitat, una partida a la que arriben les formacions de Soro III i Raúl per una part i Genovés II, Pere i Monrabal per un atra.

Els actes es completaran en la presentació del llibre 150 aniversari (30-X) i del videojoc de pilota valenciana (30-XI).


Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...