Cinc consells per a fruir al màxim en la teua primera visita a Pelayo

Un 20 d'agost de 1868 s'inaugurava a les afores de la ciutat de Valéncia, junt a un “Tir a la Gallina” una diversió de moda en la segona mitat del segle XIX, un nou trinquet, el Trinquet de Pelayo.

150 anys despuix, el trinquet de Pelayo, també conegut com la Catedral de la Pilota Valenciana, ha de ser visita obligada per a tots els valencians i els visitants que s'acosten a la nostra capital.

En estos cent cinquanta anys, Pelayo ha vixcut la revolució cantonal de Valéncia (1873), l'Exposició Regional (1909), la capitalitat de la II República (1936), o la riada de 1957.

En l'actualitat, el trinquet de Pelayo es troba en el centre de la ciutat, en el barri de la Roqueta, i pot ser considerat com a patrimoni de tots els valencians ya que es tracta de la instalació deportiva en actiu més antiga d'Europa. I és que des de que s'inaugurà, el trinquet de Pelayo sempre ha oferit partides de pilota valenciana. En l'actualitat la modalitat predominant del trinquet és l'escala i corda, tot i que, en trofeus i ocasions especials també es disputen partides de raspall, com per eixemple pel Dia de la Dona.

Entrar en Pelayo és entrar en un món diferent, és aïllar-se de la rutina, de la intensitat de la ciutat. Passar per la seua porta, accedir al seu remodelat bar i, a continuació, chafar les lloses del vell trinquet és una experiència que ha de ser vixcuda. Visitar Pelayo te fa respirar valenciania, olorar cultura i és, per qué no, visitar la nostra història com a poble.

Aixina que, si encara no has entrat al vell i bell trinquet de Pelayo, ací te deixem cinc consells per a que pugues fruir al màxim de la teua primera visita a un dels monuments de la cultura valenciana, a la catedral de la pilota.

Un corredor que és un museu

Encara que la Pilota Valenciana te el seu propi museu en Genovés, el corredor que dona accés al bar i trinquet de Pelayo és també un autèntic museu. Antigament, el corredor estava farcit de retalls antics de prensa, fotografies i cartells. Hui en dia trobem vitrines on per eixemple poder comparar les pilotes que s'han gastat a los llarc de la història recent de l'escala i corda.

En la paret de la dreta es pot, també, vore proyectat un documental de la pilota valenciana. El corredor, per la seua part, dona la benvinguda al trinquet en una escultura de Ferran Molió.

Quan aneu a Pelayo aneu en temps perqué recórrer els vora deu metros de llargària del corredor d'accés pot costar-vos més d'uns pocs segons i és que, observant tot lo que allí s'esposa podreu dependre moltes coses al voltant de la pilota valenciana.

Fes-te alguna cosa en el seu bar

Entre els jugadors i aficionats a la pilota és habitual juntar-se abans de la partida per almorzar o quan esta acaba fer-se una picaeta en el bar. I és que és habitual que qualsevol trinquet tinga el seu accés per un bar regentat, habitualment, per la mateixa empresa.

Pelayo, com no podia ser d'un atra forma, te el seu accés per un bar situat en el número 6 del carrer Pelayo de Valéncia ciutat. Antigament el seu bar era un viage al passat, era entrar al típic bar de qualsevol poble valencià. Actualment, i degut a la seua remodelació que s'inaugurà en octubre del 2017, es tracta d'un modern establiment, un gastrobar dirigit per Pablo Margós i Juan Fernández.

En un marc incomparable, en una decoració ambientada en la pilota valenciana, en fotografies d'alguns dels pilotaris mítics que han passat per les lloses de Pelayo i en la indiscutible admiració que provoca la mà d'un pilotari penjada del sostre, mà feta en la tècnica de vareta per l'artiste faller Manolo García, vos podreu fer un bon almorzar, el típic almorzar valencià, cacaus, olives, entrepà i café per un preu més que raonable. Sense dubte viureu una gran experiència i no vos deixareu ni un mos de l'entrepà.

Pero en el bar de Pelayo no s'oferixen solament almorzars, també podreu dinar o sopar, completant aixina l'experiència de la teua primera visita a Pelayo.

Mira dalt de la galeria del dau, allí estan els millors

Ara si, ara ya has travessat la porta automàtica que dona accés a les lloses de Pelayo, a la pista deportiva. La magnitut del trinquet te deixarà boquiobert. Les blanques muralles atrauran la teua mirada, la galeria del rest, la corda... el palquet que queda a la teua dreta, ara tancat per la batejada com peixera, per seguritat dels espectadors que allí s'assenten...

Segur que te preguntaràs com podia estar este trinquet amagat en un carrer del centre de Valéncia.

Ya te trobes dins, chafant el terra d'una instalació que te més de 150 anys, un espai que han ocupat centenars i centenars de jugadors i en el que la nostra i única pilota, la de vaqueta, ha sigut la gran protagonista. Història viva, història nostra.

Una vegada dins la curiositat te produirà moltes preguntes, cóm es juga, on me fique per vore la partida, quins han sigut els millors jugadors...

Per a esta última pregunta tenim una ràpida resposta. I és que, penjades en la galeria del dau, just damunt de l'accés al trinquet, al més pur estil americà, es troben les imàgens dels considerats com a els millors cinc jugadors de l'història de l'escala i corda: Nel de Murla, Quart, Juliet, Rovellet i Genovés.

Encara que és cert que estos cinc pilotaris marcaren les seues respectives époques i a les generacions posteriors i que no hi ha dubte de la seua presencia allí, hui en dia, existix un debat obert entre els aficionats en el que es demana la inclusió d'atres reconeguts jugadors com Eusebio, Álvaro, Sarasol II, Grau o, fins i tot, el jugador de raspall Waldo.

Escolta els seus sorolls

Ya estem en el trinquet, en les lloses, i es dirigim a l'escala per a sentar-nos i fruir de la partida. Allí sentats, encara no ha començat la partida, pero podem ser espectadors de tot un ritual. Observa pero sobre tot escolta, sent les veus de la gent, les conversacions, els sorolls dels pilotaris.

Senteu-vos en l'escala i, si vols, tanca els ulls. De fondo sentiràs la veu del marchador, en el seu càntic, anunciant els jugadors, buscant caçar apostes (travesses): ¡¡Als rojos!! ¿Qui vol blaus?

Sentiràs les opinions dels aficionats que més a prop tingues, pero recorda que “qui més sap de pilota no sap res”.

El trinquet pot estar ple de sorolls pero en el moment en que el marchador cride les paraules màgiques, “cavallers, va de bo”, tot el món guardarà silenci i a soles podràs sentir el soroll de la vaqueta colpejant la muralla i l'escala. El contrast respecte a uns minuts abans pot ser captivador.

A partir d'eixe moment solament sentiràs les exclamacions dels jugadors, el soroll de la pilota al botar en les lloses o al colpejar en el rebot. De quan en quan, alguns jugadors, admirats per alguna jugada, per algun quinze, exclamaran tots junts “¡¡moooolt!!” i pot ser els aplaudiments retronaran en l'interior de les muralles del màgic Pelayo.

Obri ve els ulls

L'interior de Pelayo serà escenari de molts moments que hauràs d'observar. Fixat be en les conversacions entre els pilotaris i els aficionats, com se relacionen les figures en els espectadors, en la forma que cada pilotari afronta els minuts previs a la partida, com se toquen, una i atra volta, les mans. Observa detingudament com cada pilotari arregla cuidadosament la seu ferramenta de treball, la seua mà. No pergues de vista els moviments del marchador, buscant una mirada, un gest, que li permitixca completar una travessa.

Observa les mirades perdudes, les mirades còmplices, les mirades a la pilota... Observa-ho tot pero mai pergues de vista la vaqueta, perqué eixe chicoteta esfera, formada per huit gallons, te pot fer molt de mal en el teu cos. Recorda que en la pilota valenciana l'espectador forma part del joc, és un element més de la partida i que en qualsevol moment la pilota pot arribar a impactar en qualsevol espectador. Fàcilment, la vaqueta, pot passar dels 100 km/h en qualsevol rebot o volea jugada pels pilotaris.

I és que, com diuen els espectadors més veterans, no s'ha de perdre mai de vista la pilota.