Que gran vesprada s'ha
vixcut en Pelayo, quin ambient, quines ganes de vore pilota... I els
dos protagonistes no han decepcionat. Tant Soro III com Genovés
II han demostrat que són dos cavallers de faixa roja, dos
pilotaris per a la història.
Pelayo ple, s'esgotaren
les entrades el dilluns, i molts aficionats, jugadors i exjugadors,
alguns d'ells (sis), campeons de l'Individual d'escala i corda, i un
parell de raspall. En definitiva, ambient de dia gran, de dia
històric.
Era la final de les
ilusions, la ilusió de Genovés II per guanyar un trofeu
que se li ha negat en moltes ocasions, la ilusió d'una a fició
volcada en un pilotari carismàtic i la ilusió d'un home
de Massamagrell per confirmar-se que forma part de la història,
dels astres de la pilota valenciana. Una final que enfrontava a dos
grandíssimes figures ya consagrades.
L'any passat, recordem,
fon una final que el dau fon més que decisiu. Enguany, en
canvi, no ha sigut un factor determinant, més allà de
donar-li l'oportunitat a Soro III de tancar la partida des del dau.
Quico mamprenia la final en el dau i guanyava el seu primer joc. José
igualava la partida també des del dau... i a partir d'ahí
bogeria. Genovés II trencava el joc de Soro III en el dau,
pero poc li durava l'alegria per que el de Massamagrell s'impossava
també en el rest.
En ciclisme es diu que un
corredor fa la goma quan no po seguir el ritme del grup i es despenja
per a, a continuació tornar al grup. I pareguda fon la
situació de Soro III que anava que es despenjava de Genovés
II per a després apretar i tornar a igualar la partida. Aixina
fins que el de Massamagrell, ya totalment dins del joc, conseguia
impondre la seua llei i ficava un 55-40 que pareixia definitiu.
Pero Jose treya el seu
geni, no volia donar per perduda una nova final sense donar-lo tot,
sense buidar-se en les lloses del vell i bell Pelayo i comença
a guanyar quinzes... I ara era l'escala la que es tornava boja
corejant als dos pilotaris primer i després, en peu, animant a
Jose, com fa anys corejaven a son pare.
S'arribava al desijat
iguals a 55. Soro III, en el dau, i en huit finals a les seues
esquenes, no deixà passar l'oportunitat, i sense donar treua,
sumava el definitiu joc que donava pas a un infinitat de sentiments
en Pelayo.
Al remat, hem pogut gojar
d'una de les millors finals del últims anys, de dos pilotaris
que sempre recordarem. Una final en la que Soro III suma el seu sext
individual... com Genovés i Sarasol I.
Comentarios
Publicar un comentario