Soro III es fa més gran

Que gran vesprada s'ha vixcut en Pelayo, quin ambient, quines ganes de vore pilota... I els dos protagonistes no han decepcionat. Tant Soro III com Genovés II han demostrat que són dos cavallers de faixa roja, dos pilotaris per a la història.

Pelayo ple, s'esgotaren les entrades el dilluns, i molts aficionats, jugadors i exjugadors, alguns d'ells (sis), campeons de l'Individual d'escala i corda, i un parell de raspall. En definitiva, ambient de dia gran, de dia històric.

Era la final de les ilusions, la ilusió de Genovés II per guanyar un trofeu que se li ha negat en moltes ocasions, la ilusió d'una a fició volcada en un pilotari carismàtic i la ilusió d'un home de Massamagrell per confirmar-se que forma part de la història, dels astres de la pilota valenciana. Una final que enfrontava a dos grandíssimes figures ya consagrades.

L'any passat, recordem, fon una final que el dau fon més que decisiu. Enguany, en canvi, no ha sigut un factor determinant, més allà de donar-li l'oportunitat a Soro III de tancar la partida des del dau. Quico mamprenia la final en el dau i guanyava el seu primer joc. José igualava la partida també des del dau... i a partir d'ahí bogeria. Genovés II trencava el joc de Soro III en el dau, pero poc li durava l'alegria per que el de Massamagrell s'impossava també en el rest.

En ciclisme es diu que un corredor fa la goma quan no po seguir el ritme del grup i es despenja per a, a continuació tornar al grup. I pareguda fon la situació de Soro III que anava que es despenjava de Genovés II per a després apretar i tornar a igualar la partida. Aixina fins que el de Massamagrell, ya totalment dins del joc, conseguia impondre la seua llei i ficava un 55-40 que pareixia definitiu.

Pero Jose treya el seu geni, no volia donar per perduda una nova final sense donar-lo tot, sense buidar-se en les lloses del vell i bell Pelayo i comença a guanyar quinzes... I ara era l'escala la que es tornava boja corejant als dos pilotaris primer i després, en peu, animant a Jose, com fa anys corejaven a son pare.

S'arribava al desijat iguals a 55. Soro III, en el dau, i en huit finals a les seues esquenes, no deixà passar l'oportunitat, i sense donar treua, sumava el definitiu joc que donava pas a un infinitat de sentiments en Pelayo.

Al remat, hem pogut gojar d'una de les millors finals del últims anys, de dos pilotaris que sempre recordarem. Una final en la que Soro III suma el seu sext individual... com Genovés i Sarasol I.