Ir al contenido principal

Puchol II recupera l'Individual d'Escala i Corda

Puchol II, final, pilota valenciana, escala i corda, individual


En un Pelayo ple de gent, esgotades totes les entrades, i una final en la que, després de huit anys no estava Soro III en les lloses (pero si en l'escala), Puchol II s'emportava la victòria en una partida molt igualada i que es decidia solament per un joc (60-55).

S'esperava una partida igualada, i aixina ha sigut. Es donava a Puchol II com a favorit i el de Vinalesa ha complit. Pero no sense sofriment. I és que Pere Roc li ha apretat de valent. El manual del mà a mà diu que en esta especialitat hi ha que jugar la pilota al 8 o al 9 i de volea. Pero el de Benidorm afrontava la partida en una tàctica molt diferent, buscant la pilota fins el set, jugant, si fora precís, de bot i volea. Aixina forçava el joc de Puchol II que, este si, iniciava la partida en una exhibició dels seus poders, buscant la galeria.

En el dau, Pere Roc buscava també traure a Puchol del rebot, deixant que la pilota botara davant del de Vinalesa, forçant-lo a jugar per davant evitant que poguera desplegar el seu joc de rebot i caps. Per la seua part, Puchol II tractava de trobar la dreta del seu rival.

La clau, sense cap dubte, ha sigut el dau, tots els jocs s'han guanyat en eixa posició. Els dos finalistes tenen un dau decisiu i hui l'han lluït en la partida. Ha sigut tal el domini que cap dels dos ha pogut trencar cap joc al seu adversari. De fet, han sigut, per lo general, quinzes curts, ràpits, de poc piloteig, buscant, i trobant, l'erro del contrincant. En alguns moments s'han disputat quinzes llarcs i de gran nivell que han sigut vigorosament vitorejats pel públic. Un públic dividit, en gran representació d'aficionats de Vinalesa i Benidorm, que han donat la nota de color en el bell i vell Pelayo.

Puchol II, pilota valenciana, escala i corda, individual


Al remat, Puchol II, que mamprenia la partida en el dau ha pogut sentenciar la partida quan estaven igualats a 55. D'esta forma, i per quinta vegada en la història de l'Individual, la final es decanta per tan sols un joc.

Puchol II es proclama, per segona vegada, campeó individual d'escala i corda, (ya el guanyà en el 2016) i el fa en 27 anys, es a dir, en molts anys per davant per millorar el seu palmarés. Puchol torna a ser campeó, tornarà a vestir de roig, i el conseguix després d'una partida, i un campeonat, que l'ha exigit molt a nivell mental. Un campeonat que deixa moltes portes obertes de cara a l'edició del 2019, una edició en la que migers com Bueno o Pere, voldran millorar encara més les seues prestacions, on Pere Roc voldrà, a la tercera, dur-se el campeonat, on Soro III podria tornar a presentar-se en la final o en la que els jóvens que venen apretant (Francés, de la Vega...) podran donar alguna sorpresa més.


Pero fins que arribe la nova edició, Puchol II ha demostrat tindre tots els recursos per a mantindre la seua supremacia en l'escala i corda. Tenim, un any per davant en el que el de Vinalesa tornarà a vestir-se sempre de roig.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co