Passaven els minuts i els quinzes anaven pujant al marcador. En canvi, després de cada quinze apenes es podien sentir uns lleus aplaudiments. En el carrer quant a penes un grapat de persones, els càmares, hòmens bons, un entrenador per cada equip... Un paisage prou desolador, per a ser una gran final, pero l'actualitat sanitària mana i, en consolació, hem pogut fruir d'una gran final, encara que s'haja tingut que disputar en el més d'agost. L'ambient era gelat, tot i disputar-se en ple mes d'agost, i els pilotaris es contagiaven, sense dubte, d'eixe ambient. I és que, la pilota, no és igual si el públic no està compartint el carrer en els jugadors. Per lo manco, els aficionats pogueren vore la partida en directe per la televisió pública valenciana. Aixina, en dos equips que es deixaven dur per l'inèrcia del joc, eren els de Faura els que millor havien entrat en joc. Martí, Pepet, Llopis i Balbu, pot ser més concentrats, si podien adaptar-se a la ...