1 d'agost i el trinquet de Pelayo s'omplia una vegada més per a fruir d'una gran final. Dates estranyes i forçades per la situació sanitària actual. No és habitual que una final de la competició més important de l'escala i corda es dispute una vesprada d'estiu en el cap i casal, pero la realitat, la nova normalitat, ha provocat que el vell trinquet de Pelayo s'omplira d'aficionats, i també de mascaretes i palmitos, oferits, en encert, per l'organisació, la primera vesprada d'agost.
En un Pelayo ple al 75 %, degut a les restriccions, s'enfrontaven dos grans formacions. Per una banda, de roig, l'equip de Benidorm, format per Pere Roc II, Javi i Carlos, i per un atra l'equip blau, es a dir, Puchol II, Tomás i Guillermo.
Els dos equips eixien a les lloses del trinquet en les idees clares i tenint en conter que l'adaptació a la calor seria fonamental.
En la primera part de la partida els de Benidorm dominaven el joc, mantenint-se sempre per davant del marcador. Ben dirigits per Pere Roc II anaven fent el seu camí. Pero després de la igualada a 35, el trio representatiu de Vilarreal, començava a rendir millor. Principalment el seu rest que oferia un nou recital exhibint el seu domini en la vaqueta i el joc. Este sobreesforç feya que el de Vinalesa es retirara dos vegades al vestuari a resfrescar-se.
A poc a poc, Puchol anava imposant el seu poder, Tomás, prou irregular en la partida s'entonava i començava a desplegar un joc més inteligent i treballat que anava donant els seus fruts. Guillermo, en la punta mantenia una gran concentració i entrava en encert en joc. Cal destacar que, tot i no ser especialiste i haver tingut problemes a l'inici del campeonat en la ferida, tenia una bona actuació des de la pedra, conseguint, fins i tot, un quinze directe.
En el trio contrari, Pere Roc conseguia passar pilotes increibles pero, els seus companyers no conseguien desplegar el joc perfecte que necessitaven per superar als de Puchol.
Al final els blaus conseguien el 60-45 que els proclamava campeons de la Lliga Bankia d'Escala i Corda. Puchol II i Tomás s'abraçaven mentrimentres Guillermo plorava d'alegria estés en les lloses de Pelayo.
Comentarios
Publicar un comentario