Ir al contenido principal

Puchol II, Tomás Ii Guillermo guanyen la Lliga Bankia d'Escala i Corda 2020



1 d'agost i el trinquet de Pelayo s'omplia una vegada més per a fruir d'una gran final. Dates estranyes i forçades per la situació sanitària actual. No és habitual que una final de la competició més important de l'escala i corda es dispute una vesprada d'estiu en el cap i casal, pero la realitat, la nova normalitat, ha provocat que el vell trinquet de Pelayo s'omplira d'aficionats, i també de mascaretes i palmitos, oferits, en encert, per l'organisació, la primera vesprada d'agost.


En un Pelayo ple al 75 %, degut a les restriccions, s'enfrontaven dos grans formacions. Per una banda, de roig, l'equip de Benidorm, format per Pere Roc II, Javi i Carlos, i per un atra l'equip blau, es a dir, Puchol II, Tomás i Guillermo.


Els dos equips eixien a les lloses del trinquet en les idees clares i tenint en conter que l'adaptació a la calor seria fonamental.


En la primera part de la partida els de Benidorm dominaven el joc, mantenint-se sempre per davant del marcador. Ben dirigits per Pere Roc II anaven fent el seu camí. Pero després de la igualada a 35, el trio representatiu de Vilarreal, començava a rendir millor. Principalment el seu rest que oferia un nou recital exhibint el seu domini en la vaqueta i el joc. Este sobreesforç feya que el de Vinalesa es retirara dos vegades al vestuari a resfrescar-se.


A poc a poc, Puchol anava imposant el seu poder, Tomás, prou irregular en la partida s'entonava i començava a desplegar un joc més inteligent i treballat que anava donant els seus fruts. Guillermo, en la punta mantenia una gran concentració i entrava en encert en joc. Cal destacar que, tot i no ser especialiste i haver tingut problemes a l'inici del campeonat en la ferida, tenia una bona actuació des de la pedra, conseguint, fins i tot, un quinze directe.


En el trio contrari, Pere Roc conseguia passar pilotes increibles pero, els seus companyers no conseguien desplegar el joc perfecte que necessitaven per superar als de Puchol.


Al final els blaus conseguien el 60-45 que els proclamava campeons de la Lliga Bankia d'Escala i Corda. Puchol II i Tomás s'abraçaven mentrimentres Guillermo plorava d'alegria estés en les lloses de Pelayo.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...