Ir al contenido principal

Marquesat i Vilamarchant es retroben en Meliana




El dumenge es disputarà la final de la VIII Copa Generalitat. Enguany, com en el 2012, Marquesat i Vilamarchant, lluitaran, esta vegada en Meliana, per guanyar un trofeu que ha reunit als millors clubs de totes les modalitats de la pilota valenciana.

S'espera una gran partida en la localitat de l'Horta Nort. Marquessat (Ángel de Murla, Sarasol II, Sopetes II, Gerardo i Becken) i Vilamarchant (Boni, Monrabal, Zarzo i León) reediten la final del 2012.

Pot ser els de la Ribera siguen els favorits, ya superaren als del Camp del Túria l'any passat en Alfarp. Els del Marquesat presenten, realment una formació molt competitiva, als jugadors de la pedrera s'han afegit dos pilotaris de gran talla com ara Ángel, pilotari de Murla que domina varies modalitats, i Sarasol II, que després de deixar l'escala i corda professional ha recalat en el club d'Alfarp per a fruir de la pilota des d'una perspectiva amateur.

Aixina i tot, davant tindran a un equip molt poderós. Vilamarchant també és una formació en molts quilats. Boni és un rest molt resolutiu que jugarà acompanyat per Monrabal, un jove miger que escomença a despuntar en el món dels trinquets. Davant d'ell jugarà Zarzo, de la Pobla de Farnals, garantia de joc segur.

El dumenge, a les 12 h (19 h per Nou 2) es mampendrà la final en la que coneixerem si Marquesat reeditarà el títul o si Vilamarchant inscriurà el seu nom en la llista de campeons (Meliana, Godelleta -3 vegades-, Murla, Massalfassar i Marquesat).


Final jovenil

Com a prèvia es jugarà la final jovenil que enfrontarà a Massamagrell i Godelleta (10h, a les 15 h per Nou 2). Els de l'Horta Nort són favorits. En el 2012 ya guanyaren la Copa i enguany voldran renovar el títul. Tenen un equip molt compenetrat i que els ha donat molts èxits.

Per la seua part tornen a la fila de la Copa Generalitat tres anys després. De ben segur que el donaran tot per guanyar per segona vegada este títul.

Sense cap dubte, serà un gran espectàcul.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...