Ir al contenido principal

Passió, emoció i realitat




Hui mateixa tenim un artícul en “Levante” firmat pel companyer en amor al més valencià dels deports Albert Soldado, du per títul “La emoción de unir en la diversidad” i amolla veritats d’eixes que couen per sinceres; vàrem estar junts en la partida d’Albal, de resquit o revancha entre els vascs Jaio-Otaegi i els valencians Adrià i Lemay; perguérem 30x35 en una bona partida que no arribà a l’excelent nivell de la primera; bon ambient d’aficionats i porta oberta a noves partides, encara que sempre dic allò de poder vore als grans dominadors del nort dins d’un trinquet (molts pensem que no ho farien malament en acabant de vore la seua destrea en abdós mans i la perfecta colocació).
Este migdia de dumenge i en El Puig de Santa Maria he vist i vixcut la gran final del X Trofeu a Frontó Valencià festers de Sant Pere: jugaven Montesa i Juanvi del Puig front a Àlex Martí i Jorge de Paterna, han guanyat ben justament els primers 41x28 pels massa erros de la parella perdedora; poca resposta de públic i un comentari en els dirigents del club que demana una solució digna; fa pocs anys va haver un greu desacort per decisions poc llògiques de la Federació de Pilota Valenciana, els Amics del Puig presentaren alguns recursos que seguixen sense resoldre’s i ara tenim diferents campeonats federatius que no conten en la participació d’u dels clubs més actius i en millors instalacions; com crec que en el nostre deport de cavallers sempre s’ha de raonar en la mà estesa al d’enfront, vullc demanar que seguixquen reunint-se (sé que raonen) per a donar-li mereixcudes vacacions a qui, bon aficionat, ya li ha aportat a la pilota tot lo que podia. Una “tribuna” de Paco Durà apuntava una queixa del Club Pilotari de Quart de les Valls per les finals de Galocha que la Federació no pareix acceptar...sr. President, com a jugador aficionat en actiu sap vosté l’ilusió dels clubs de mèrit com el citat per organisar una final... felicitats per la firma dels convenis en Governació, bons per a tots, pero no pergam l’arraïl que nos ompli de vida, ni la dels clubs modests ni la de la llengua valenciana que el Sr. Castellano “defén” valentament.
Acaben de mamprendre dos grans campeonats: el XXXVIII autonòmic de Galocha i el XXVII autonòmic de Frontó Valencià per parelles; el dissabte 2 de Març escomença l’edició que ne fa XXX de l’autonòmic de Raspall trios; el dimecres 27 es presenta en el MARC d’Alacant la tradicional Lliga a Llargues i A Palma; el dumenge 3 de març (celebrem el dia de la Cultura i la Llengua Valencianes el dilluns 4) tindrem en Bellreguart, 16’30 h. les finals del campeonat de Promoció a Raspall i en acabar la gran final del d’hivern que encara a Moncho i Alberto en Marrahí i Coeter II.
La Lligueta de semifinals del Circuit Cespiva a Raspall té partides el dimarts 26 en Oliva; el divendres 1 (ya sabeu, el cap de més i l’inici de la fi de semana) en Piles i el dumenge 3 en Xàbia.
Junta Central Fallera té la Gala del Deport, en gran participació de la pilota, també el dia 1 en el Devesa Gardens.
Del món professional s’estan jugant les semifinals definitives del XXII Bancaixa; Miguel i Dani front a Soro III i Jesús que juguen la 2ª el dimarts 26 en Massamagrell, i els trios de Leon, Salva i Raül contra Puchol II, Tato i Herrera que jugaran la seua 2ª en Guadassuar el dimecres 1; segons els resultats podríem tindre ya als finalistes, pero si en guanyen una cadascú, la 3ª i definitiva es jugaria en Pelayo el 2 de Març.
La realitat que sempre nos acaça, diu que encara en sou massa sense tastar l’emoció del deport més bonico del món (en paraules de Juliet d’Alginet i Rovellet); vore partides de pilota i sentir passió per ella és un tot... ANEM

Aureli López

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...