Ir al contenido principal

Marquesat renova la Copa Generalitat




Gran ambient i gran partida la vixcuda este matí en el carrer artificial de pilota valenciana de Meliana. Llàstima que la televisió pública dels valencians decidira a última hora no retransmetre les dos finals de la Copa Generalitat. El carrer de Meliana presentava una gran entrada. Pot ser de les millors de les últimes finals de galocha. I els dos equips finalistes arribaven en moltes ganes ad esta final.

I els de el Camp de Túria, Vilamarchant, que hui jugava de blau, mamprengueren la partida totalment enchufats, en un Boni donant un recital de joc tant en el bot com en el rest. Marquesat, de roig, oferia un joc menys agressiu.

Vilamarchant se n'anava en el marcador. En relativa facilitat puix molts quinzes es guanyaven després d'una dura lluita. Els blaus dominaven en totes les facetes del joc. En el bot Boni era més perillós que Sopetes II. En el rest Gerardo no era capaç de tornar les dures pilotes dels seus rivals. Per la seua part, Zarzo era més incisiu que un Sarasol II que no es terminava de trobar cómodo en la partida.

Quan la partida pareixia decantar-se clarament en favor dels de el Camp del Túria, l'equip de Marquesat realisava un canvi, Sopetes II deixava el seu lloc a Ángel de Murla. Es deixava d'alternar la punta i el rest.

Pareixia massa tart, entrava un pilotari gelat pero ple d'energies en un moment en el que els blaus ya havien gastat un bon percentage.

L'entrada d'Ángel era el revulsiu que els favorits necessitaven. En ell darrere Sarasol II jugava més segur i en més efectivitat, donant a partir d'eixe moment tot un recital de joc. Ángel oferia més resistència en el rest i major efectivitat en el bot.

Els blaus, que en eixe moment fruïen de quatre jocs d'avantage no eren capaços de dominar l'efecte que Ángel havia donat als seus rivals i la partida s'igualava a 60 primer i a 65 després. Emoció i patiment en Meliana.

En l'últim joc, en l'equip de Marquesat en el bot i en racha, remataven la remontada i conseguien revalidar el títul de campeó de la Copa Generalitat de galocha.


Jovenils

En jovenils també els campeons del 2012 revalidaven el títul en Meliana. L'equip de Massamagrell guanyava en certa comoditat al de Godelleta, 50-10.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...