Ir al contenido principal

Pareix mentira




Pareix mentira que la nostra, la valenciana, siga una societat moderna.

Pareix mentira que els valencians tingam una televisió publica. Una televisió que ha abandonat la producció pròpia, que s'oblida de la nostra identitat com a poble.

Pareix mentira que els valencians tingam un deport milenari, històric, que ha sobrevixcut a guerres, sistemes polítics, crisis...

Pareix mentira que la pilota valenciana siga un dels deports més actius, en varies partides interessants cada semana.

Pareix mentira que l'afició a la pilota estiga creixquen, que cada vegada més chiquets practiquen este deport autènticament valencià.

Si, pareix mentira que els valencians tingam un deport tan valiós, de les poques coses que (lamentablement) pot unir als valencians, independentment de llengües o creències polítiques). Un deport que s'inventaren els grecs fa milers d'anys pero que els valencians l'adoptarem i adaptarem fent-lo nostre. Un deport en el que els valencians som potencia mundial. Un deport que meneja a gent de totes les comarques, que fa que un simple aficionat puga fer-se centenars de km per vore una bona partida.

Si, pareix mentira perque, tot i les eternes promeses dels polítiques, siguen rojos o blaus, les fotos en les finals, en les presentacions... després de tot, per ad ells, la pilota seguix igual, sense tindre importància.

Puix resulta que els valencians tenim un deport, que és més que un deport, que forma part de la nostra cultura, de la nostra identitat com a poble. Un deport del poble, dels valencians, que hem pogut mantindre en el pas dels segles. Un deport que ha estat ferit pero que està viu, molt viu.

La pilota valenciana no és un deport ben tractat en la nostra televisió. En els informatius deportius poc o res es parla d'ella. Solament en algun moment puntual i de forma molt, molt esporàdica. La pilota valenciana tenia un gran programa en la nostra televisió, el programa Trinquet. El feren desaparéixer. Trenta minuts semanals que, per lo vist, era massa per a una televisió “normal”. Una vegada a la semana es retransmet una partida de pilota. En diferit no es pense vosté que tenim dret a una emissió digna.

Per lo vist, des de que es disputà la final del Circuit Bancaixa, ara fa pràcticament un mes, per als directius de RTVV encara no s'ha disputat una partida interessant, digna de ser retransmesa per la “nostra” televisió.

Pot ser per ad ells solament siguen interessants les partides presidides pels seus polítics, pels que van a fer-se les fotos als trinquets. Els mateixos que, per cert, foren llaugerament chiulats en la presentació de la primera partida de la final d'enguany. Ara segur que eixos chiulits serien més forts i majoritaris. Per cert, ¿quan tornen a emetre-la, per quarta o quinta vegada trauran eixa part?

Resulta que els valencians tenim un deport del que podríem estar orgullosos, del que molts estem orgullosos. Els nostres dirigents han optat per deixar-lo caure en l'oblit, en la marginació, en el si estem, pero...

I és que la pilota valenciana és mereix el mateix, o més, respecte que qualsevol atre deport. La pilota valenciana es mereix informació diària en els informatius de la televisió pública. Es mereix una emissió semanal i en directe d'una partida d'actualitat, no traure atra volta una final del 2011. La pilota valenciana es mereix respecte, pero no respecte de paraules, de firmes de documents o fotografies en els trinquets. Es mereix un respecte de fets, de realitats.

Pareix mentira que tingam un deport tant valiós i que els nostres dirigents no es donen conte.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...