Ir al contenido principal

Entrevista a Escoto: "El raspall m'ha tornat la ilusió per la pilota"




Tot i ser d'Oliva, Josep, disputava la final de la Lliga de Promoció d'Escala i Corda en solament 17 anys (ha conseguit dos subcampeonats). Després conseguia disputar dos finals de l'Individual d'escala i corda (les va perdre contra Fageca i Puchol II) . El seu camí en l'escala i corda escomençava a ser complicat i va pendre una decisió molt important, Escoto volia triumfar en el raspall.

Lo primer de tot enhorabona pel sub-23. Pel resultat dona la sensació de que fora una final fàcil.

Gràcies, la veritat és que des d'un principi em pareixia complicada per l'estat de forma de Pepe i Gabi i també pel trinquet de la Llosa que el meu contrincant és d'allí, pero és va resoldre de manera un poc estranya a favor de nostre perqué estàvem jugant tant tranquils que mos va eixir tot.

No era la teua primera final pero si la primera final de raspall, ¿l'has vixcut d'una forma especial?

Si, la veritat és que si perque la primera final que vaig jugar encara era un chiquet i fon a escala i corda i esta final ha sigut la primera de raspall. També ara, en 22 anys, se estar dins del trinquet i no com quan en tenia dèsset. Puc dir que si ha sigut més important per a mi o més especial.

En escala i corda pareixia que tenies un bon futur per davant pero tingueres que triar un atre camí.

Si la veritat és que si perqué no he tingut les mateixes oportunitats que atres chavals de la meua categoria i això em va fer pensar i vaig decidir tornar al raspall... A voltes una cosa passa per a que vinguen atres millors i aixina ha segut.

I hui consideres que fon la millor elecció?

Si, per molts motius tinc més oportunitats, també puc dir que no hi ha tant de favoritisme cap alguns jugadors com si que passa a l'escala i corda.

Cóm ha sigut la transició al raspall?

Al principi em costava un poc la raspada, pero des de fa un poc de temps cap ací vaig agarrant-li el punt.
Pero en general be, crec que la família del raspall m'ha acollit be i em donen oportunitats que a l'escala i corda no he tingut.

Qué pots aportar al raspall?

Yo crec que puc aportar varies coses perqué a l'alt perfeccionen moltes coses com el rebot, l'esquerre, etc... i m'ha vingut be per a fer-les servir al raspall.

I el raspall a tu?

Moltes coses també, la satisfacció de jugar a pilota i agarrar-me en especial interés la pilota com fer eixercici dia a dia, entrenar... i preparar-me per a jugar.
En poques paraules podria dir que m'ha tornat la ilusió per la pilota.

Ara quina és la teua meta en la pilota?

La meua meta és consolidar-me entre els millors... i ser campeó individual i per parelles..
I treballar dia a dia per a conseguir-lo.

No serà un camí fàcil

No, la competència és dura i n'hi han jugadors de la meua edat que també tenen moltes ganes.... Pero crec que això és un motiu més per a superar-se i seguir avant

Ara mateixa, el nivell en el raspall està aumentat molt
hi ha més competivitat.

Bo... tal volta. Ara hi han absències fonamentals de jugadors professionals. Pero crec que som un grup de chavals en moltes ganes i crec que en partides podem deixar al raspall en bon lloc.

Cóm foren els teus inicis en la pilota?

Els inicis foren complicats perque casi sempre me'n tenia que anar fora a entrenar. Primer en raspall me n'anava a Benissa, Gata i Pedreguer i després a l'alt anava a l'Eliana, Valéncia ciutat, etc. I m'ha costat prou.
Al principi tot costa pero després pots arreplegar els fruits.

Cóm és que un chiquet d'Oliva decidix dedicar-se a l'escala i corda?

Puix gràcies al meu amic Primi de Gata que anava a L'Eliana i em va dur allí on estava Paco Genovés i Miguel Royo. I així va ser, vaig escomençar ferint i a la punta i vaig acabar de rest.
Quines diferències has comprovat entre l'escala i corda?

Les diferencies al respecte son prou evidents encara que no el parega, com colpejar la pilota, els estranys i el rebot que fa... Les maneres de colocar-se per a jugar-la... Pero sobre tot la pilota de raspall és més pesada que la d'escala i corda.

En quin trinquet te trobes més a gust?

Particularment no em desagrada ningú, cada un te la seua particularitat pero em quedaria en el d'Oliva perqué no tots saben estar en eixe trinquet jugant i això el fa únic.

Imagina que pots fer el cartell de la pròxima partida en Oliva, quins equips jugarien?

En la primera Nalda i Jaume - Mata i Gabi i en la segon Moltó i Alberto - Escoto i Coeter II.

Que li falta o li sobra a la pilota en general i al raspall en particular?

En tot cas en lloc de sobrar-li crec que al raspall li falta una bona difusió en els mijos com toca ya que és la modalitat de moda, és la que més gent aporta al trinquet, i sobretot que el personal jove vaja agarrant-se a anar al trinquet.

Li falta que es donen més oportunitats als jugadors, ya que tots els jugadors es mereixen les mateixes oportunitats, no que per ser fill d'algú o nebot o lo que siga ... tinga més oportunitats que un atre.

Ya per últim, quina és la teua pròxima meta?

Ser campeó, arribar a ser número 1, eixa és la meta.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...