En els trinquets no t'oblidem

En este món hi han noticies de tot tipo. Hi ha noticies esperades, desijades... pero també hi ha d'atres que ni són esperades ni desijades.

Ahir una noticia deixava grogui a la família de la pilota valenciana. Antonio Núñez Celda, Núñez per als mants de la vaqueta, ens deixava. La noticia, com no podia ser d'un atra forma corria per les rets socials.

Núñez ha sigut un gran pilotari. Un pilotari que es mantindrà viu entre les muralles dels trinquets, en els recort de tots els aficionats. Fins el passat setembre fon pilotari professional i un dels més estimats. Han sigut 25 anys entre trinquets i frontons.

De Quart de Poblet a Beniparrell i d'allí als trinquets. Del frontó a la galocha i d'allí al món professional. Núñez trencà la maldicció dels esquerrans. Obrí el camí ad atres com el propi Álvaro i Pedro.

Sense cap dubte era especial, no solament pel seu joc si no també pel seu caràcter, introvertit pero al mateix temps obert.

Ha sigut un pilotari en dos mans, en un carchot i un rebot espectacular. Un jugador molt tècnic i complet capaç de guanyar els millors campeonats d'escala i corda com de frontó. Ha participat en moltes trobades vasc-valencianes. S'ha enfrontat als millors, ell era dels millors, i ha recorregut tota la geografia valenciana jugant pels trinquets i frontons valencians.

Hui el món de la pilota ha despedit a Núñez pero mai el podrem oblidar.