Ir al contenido principal

Pablo de Sella debuta entre els grans




Ahir la partida de Massamagrell era especial per a un pilotari. Pablo, un jove de Sella de vint anys, debutava en un campeonat de gran nivell com és la Copa Diputació de Valéncia.

Pablo, forma part d'una generació de jóvens restos complets, preparats físicament pero en bona dotació de tècnica que, pese a la seua joventut, ya estan preparats per a obrir-se camí entre els millors. El referent ad esta generació és, sense cap dubte Puchol II. El de Vinalesa ha obert el camí ad atres pilotaris de gran calitat, com el propi Pablo de Sella o Rodrigo de Benidorm, que tenen totes les condicions per a sorprendre als aficionats tot i rondar encara la vintena.

Ahir Pablo participava, per primera vegada, en una de les grans competicions de l'escala i corda. Sense dubte era una prova de foc, davant tenia a Soro III que a més a més jugava en el seu trinquet.

Pablo tingué una bona actuació, va completar una bona partida. Va oferir un bon palmito de colps, fins i tot va sorprendre la seua facilitat de fer el dau en les dos mans. En total conseguí fer 15 quinzes i solament va cometre 3 erros no forçats. A banda del dau, que el va fer 49 vegades (10 d'elles en l'esquerra), el rebot fon el colp que més va utilisar, 43 vegades va tornar la pilota després de rebotar, tres d'elles en la mà esquerra. La caiguda d'escala també fon un dels seus recursos, 18 vegades jugà la pilota d'esta forma (d'elles 3 en la mà esquerra). Totes ixes formes de jugar la pilota són les habituals en la seua posició, la de rest, pero crida l'atenció les 15 vegades que jugà la vaqueta de volea, les sis de bot de braç, quatre de palma, dos de bragueta i tres de carchot.

Per tant, podem dir que la seua fon una actuació completa.

Com és llògic, en determinats moments li faltà tindre més presència en el trinquet, templar el joc i buscar l'erro del contrari. Facetes del joc que es guanyen disputant partides del nivell de la d'ahir.

Pero lo important foren les bones sensacions que deixà en el trinquet. Si continua treballant l'esquerra pot ser un escaleter de referència puix domina una gran varietat de colps. A més a més és un rest de gran capacitat reboteadora, on és molt espectacular i en bona dosis de sobrietat.

Ahir complí en bona nota la seua presentació en la primera fila de l'escala i corda.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...