Ir al contenido principal

Torna Waldo



Per a molts és el millor pilotari del raspall de tot la història. Per ad alguns és l'espill a seguir en el seu camí dins del raspall. Per ad atres és un referent en el món de la pilota. Pero per a tots és, sense cap dubte, un cavaller de la pilota, dels de faixa roja dins i fora dels trinquets.

Parlem de Waldo, el pilotari d'Oliva, el gran dominador del raspall dels últims anys. Del pilotari en millor palmarés del raspall.

Parlem d'un pilotari, el referent del raspall, el número un, que ha tingut que deixar els trinquets degut a una lesió en l'esquena. No han sigut set mesos fàcils. Waldo ha tingut que lluitar contra la lesió pero també contra la burocràcia. Els problemes en la mútua no li han facilitat la seua tornada a les lloses, més be al contrari. Per moments tot feya indicar que Waldo no tornaria a vestir-se de blanc.

Pero per fi, Waldo ha vist la llum al final del túnel i el pròxim divendres 19 de juliol podrà tornar a fruir de la pilota.


Serà en Piles, a les sis de la vesprada. Waldo jugarà acompanyat de Borja, un jove pilotari de Navarrés. Davant tindrà a la parella formada per Sergio i Canari. Pot ser no serà la millor partida del rest d'Oliva (recordem que du més de mig any sense jugar) pero lo que si és segur és que serà la partida en la que més notarà el soport de l'afició, una afició que tira a faltar el liderage del millor en el raspall.

Comentarios

  1. Waldo per a mi es el millor jugador de Raspall dels últims 40 anys.
    Complet en molta personalitat i saber estar dins i fora del trinquet. El conec desde que era un xiquet, i venia al trinquet Tarsan a jugar, per aquell temps ja se li veien maneres de un gran jugador. Soc nou en este espai pues el desconeixia, no sóc una persona de molta facilitat per a escriure o relatar, pero farem lo que sabem. Un fort abraç

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...