Ir al contenido principal

Esperarem una semaneta



Demà anava a ser un dia gran, molt gran. Anava a disputar-se la final de l'Individual d'escala i corda. Soro III i Álvaro anaven a enfrontar-se, dos anys després en el trinquet de Moncada (lo de Ciutat ya dona vergonya dir-lo).

La noticia botava el passat dijous. Una bursitis, una inflamació en el muscle esquerre, impedia a Álvaro presentar-se en òptimes condicions per a disputar esta partida.

D'acort en el reglament de la competició, Álvaro demanava un aplaçament de la partida per “poder afrontar la partida en les màximes garanties, que és el que mereix l'afició”.

Després de valorar l'informe mèdic dels preparadors del de Faura, l'organisació acceptava traslladar la final per al dumenge 27 de novembre.

Es dona la circumstància de que este fet podria influir positivament en la partida puix al es dolències d'Álvaro (arrastrades tota la semana) se suma l'esguinç que va patir Soro III en la lligueta de semifinals. Tot i que la situació del de Massamagrell era diferent puix es trobava en el tram final de la seua recuperació, possiblement l'ajornament li possibilite recuperar totalment la funcionalitat del seu turmell.


Siga com siga, tindrem que esperar una semana més per forei fruir de l'enfrontament entre Soro III i Álvaro. Un enfrontament marcat pel morbo puix s'enfronta el gran campeó, Álvaro en 11 campeonats, a Soro III, que disputarà la seua quarta final consecutiva i que podria guanyar el seu segon Individual, agarrant aixina el testic deixat pel de Faura. A més a més, en l'ambient planejarà, sense cap dubte, el final d'infart vixcut per estos dos pilotaris en la final que els va enfrontar fa dos anys.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

  Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Una parella de 10

  Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el