Ir al contenido principal

Esperarem una semaneta



Demà anava a ser un dia gran, molt gran. Anava a disputar-se la final de l'Individual d'escala i corda. Soro III i Álvaro anaven a enfrontar-se, dos anys després en el trinquet de Moncada (lo de Ciutat ya dona vergonya dir-lo).

La noticia botava el passat dijous. Una bursitis, una inflamació en el muscle esquerre, impedia a Álvaro presentar-se en òptimes condicions per a disputar esta partida.

D'acort en el reglament de la competició, Álvaro demanava un aplaçament de la partida per “poder afrontar la partida en les màximes garanties, que és el que mereix l'afició”.

Després de valorar l'informe mèdic dels preparadors del de Faura, l'organisació acceptava traslladar la final per al dumenge 27 de novembre.

Es dona la circumstància de que este fet podria influir positivament en la partida puix al es dolències d'Álvaro (arrastrades tota la semana) se suma l'esguinç que va patir Soro III en la lligueta de semifinals. Tot i que la situació del de Massamagrell era diferent puix es trobava en el tram final de la seua recuperació, possiblement l'ajornament li possibilite recuperar totalment la funcionalitat del seu turmell.


Siga com siga, tindrem que esperar una semana més per forei fruir de l'enfrontament entre Soro III i Álvaro. Un enfrontament marcat pel morbo puix s'enfronta el gran campeó, Álvaro en 11 campeonats, a Soro III, que disputarà la seua quarta final consecutiva i que podria guanyar el seu segon Individual, agarrant aixina el testic deixat pel de Faura. A més a més, en l'ambient planejarà, sense cap dubte, el final d'infart vixcut per estos dos pilotaris en la final que els va enfrontar fa dos anys.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...