Esperarem una semaneta

Demà anava a ser un dia gran, molt gran. Anava a disputar-se la final de l'Individual d'escala i corda. Soro III i Álvaro anaven a enfrontar-se, dos anys després en el trinquet de Moncada (lo de Ciutat ya dona vergonya dir-lo).

La noticia botava el passat dijous. Una bursitis, una inflamació en el muscle esquerre, impedia a Álvaro presentar-se en òptimes condicions per a disputar esta partida.

D'acort en el reglament de la competició, Álvaro demanava un aplaçament de la partida per “poder afrontar la partida en les màximes garanties, que és el que mereix l'afició”.

Després de valorar l'informe mèdic dels preparadors del de Faura, l'organisació acceptava traslladar la final per al dumenge 27 de novembre.

Es dona la circumstància de que este fet podria influir positivament en la partida puix al es dolències d'Álvaro (arrastrades tota la semana) se suma l'esguinç que va patir Soro III en la lligueta de semifinals. Tot i que la situació del de Massamagrell era diferent puix es trobava en el tram final de la seua recuperació, possiblement l'ajornament li possibilite recuperar totalment la funcionalitat del seu turmell.

Siga com siga, tindrem que esperar una semana més per forei fruir de l'enfrontament entre Soro III i Álvaro. Un enfrontament marcat pel morbo puix s'enfronta el gran campeó, Álvaro en 11 campeonats, a Soro III, que disputarà la seua quarta final consecutiva i que podria guanyar el seu segon Individual, agarrant aixina el testic deixat pel de Faura. A més a més, en l'ambient planejarà, sense cap dubte, el final d'infart vixcut per estos dos pilotaris en la final que els va enfrontar fa dos anys.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

Riola vol recuperar la pilota valenciana

Riola és un poble chicotet, junt a Sueca i rodejat del riu Xúquer, la seua història ha estat marcada per este riu. Pero realment, el que ha ficat al poble en el mapa, el que ha dut el seu nom per totes les comarques valencianes ha sigut Eusebio. La pilota, en un poble tant chicotet com el de la Ribera Baixa, ha sigut part important en el dia a dia de la seua societat. Sense cap dubte, la figura de Eusebio, un dels grans jugadors d'escala i corda que han marcat el segle XX, monopolisa el protagonisme en Riola. Pero el poble no solament ha tingut a Eusebio com a gran figura. Pilotaris com Capellino, el Roget de Riola, o Boniquet entre molts atres. La pilota valenciana, en la segona mitat del segle XX fon un eix vertebrador de la societat riolenca. Ara, com en molts atres pobles, la pilota, després d'agonisar, es troba en un punt mort, en perill de desaparèixer. Afortunadament, un bon grapat de jóvens han volgut recuperar el deport que dugué el nom de Riola ...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

Escola de Pilota

Buscar este blog