Passió en la plaça

Hui en dia, els amants de la pilota, som afortunats al tindre competicions reglades com en qualsevol deport. Estes competicions marquen el ritme de la temporada i les partides més importants de l'any.

Pero també tenim la fortuna d'estar enamorats d'un deport milenari, històric. Per este motiu hi han pobles que en les festes grans sempre tenen una partida important de pilota. No es tracta d'una partida d'exhibició on deixar-se vore. Es tracta de partides, arrelades en la població, en les que s'ha de jugar al 120%. Partides en les que s'ha d'anar a guanyar perque l'afició d'eixe poble aixina l'espera. No són “bolos”, són partides jugades de poder a poder, davant de gent molt exigent que espera vore als millors jugant millor que mai. Són partides vixcudes en tota la passió d'un enamorat.

Sella, un chicotet poble d'uns sis cents habitats enclavat en plena serra d'Aitana, és un d'eixos pobles que espera en passió la partida de festes. Una partida que atrau també a gent dels pobles de la contornà i que pot omplir la plaça, lloc emblemàtic de Sella on es disputen les partides de pilota.

Ahir, dimarts 8 d'octubre, com fa més d'un segle, es reuniren en la plaça Major, deu dels millors pilotaris de les llargues. Vestits de blanc com mana la tradició. De roig es presentava l'equip comandat per Jan i completat per Santi de Finestrat, Pablo de Sella, Àngel de Murla i Quico de Sella. L'equip roig contava en Màlia, Fèlix, Héctor de Laguar, Jordi de Sella i Pau de Sella.

La partida, en un principi tenia molt bona pinta, pero en la realitat no tingué massa història. Santi, una vegada més, va oferir una demostració de com restar. Que gran facilitat la del de Finestrat de fer volar la pilota a lo llarc de tota la plaça. Per ad ell foren les més fortes ovacions de la vesprada. A més a més, junt ad ell temien a Pablo, pilotari local que ha vixcut grans vesprades en esta mateixa plaça i que també jugà a gran nivell. Davant d'ells Àngel i Quico feren molt be la seua faena.

En la part contrària ni Hèctor, que tornà un gran rebot en el rest, ni Fèlix mantingueren el ritme i el nivell dels seus oponents. El de Dénia poc va traure la seua volea i aixina pocs jocs es poden guanyar. En la punta, els pilotaris locals, Jordi i Pau, compliren.

Per un atra banda teníem dos banques espectaculars, Jan i Màlia, que saben traure profit de la plaça Major de Sella. Poguérem assistir a un gran duel, entre dos estils diferenciats. Màlia apostà per la potència, per tractar d'allargar al màxim la pilota, llançar-la a la ralla del quinze. Fon una estratègia arriscada, efectiva en alguns moments pero que tenia el perill de que els restos contraris pogueren jugar cómodament la pilota.

Per la seua part, Jan, més habituat a jugar en este espai, va aprofitar la frontera de l'Església (pot ser tinga allí una creu marcada, damunt de la porta) per a que la pilota trencara i encara que no va fer unes tretes tan llargues, conseguia sumar més quinzes directes.

En definitiva, guanyà l'equip roig 10-2. Simplement perque fou un equip més poderós, més competitiu, en dos jugadors que el restaren tot. L'equip format per Jan, Santi, Pablo, Àngel i Quico fou l'equip que més passions alçà ahir en Sella.