Soro III guanyà
ahir el Campeonat Individual d'Escala i Corda. Superava 60-35 a
Álvaro. Per tant, el de Massamagrell s'anotava el seu segon
Individual. Pero enguany, el trofeu fa millor gust.
L'any passat Soro III no
es pogué enfrontar a cap dels grans en l'Individual (Álvaro,
Genovés II i Miguel). La seua victòria fon un “passeig
triumfal”. Enguany Quico ha demostrat que si, que és el
campeó, el verdader número 1. Ha superat en la final a
tot un Álvaro que, en estos moments, si participa en
l'Individual és perque pensa que pot tindre opcions.
El trinquet de la Ciutat
(de la vergonya) de la Pilota de Moncada presentava una molt bona
entrada. Gent de diferents poblacions, chiquets de diferents escoles,
habituals també dels trinquets i de les finals... donaren un
molt ambient ad esta final. Pot ser el morbo, comprovar si Soro III
podria doblegar a l'etern campeó, pot ser el recort de l'últim
joc vixcut entre estos dos pilotaris en la final del 2011, li donaren
una gran expectació a una partida que, presidida pel molt
Honorable President de la Generalitat, era retransmesa en directe per
NOU (després de molts mesos sense retransmissions per la TV
pública dels valencians). L'única chiulada en tot el
matí fon l'oferida per la càtedra a l'entrada de les
autoritats polítiques al palco.
En les lloses del
trinquet Soro III volia marcar el seu terreny. I aixina el va fer. En
un dau mesurat, fort, picant muralla i a la careta, en un molt
poderós joc per davant, en una potent volea, en una gran
llectura del joc, en una esquerra que ya és útil... el
de Massamagrell sumava jocs davant d'un Álvaro que no podia
fer-li front.
Soro III conseguia anotar
un 50-20. La gran superioritat de Quico era evident i alarmant. El de
Faura, era en les seues mans un pilotari més. Per Álvaro
sempre s'ha caracterisat pel seu caràcter guanyador, per la
seua mentalitat, per la seua força mental i per ser capaç
de remontar un 55-20 en una final disputada en Pelayo contra Genovés
II.
El de les Valls conseguia
desplegar el seu joc, el seu caràcter, anotant el 50-35. Pero
Soro III, sabedor de les capacitats del de Faura, no volia deixar a
Álvaro que continuara anotant quinzes i jocs. Aixina que es
refeya i en autoritat arribava al 60-35 definitiu. Soro III es
confirmava per dret propi, com a número 1 de l'escala i corda.
Comentarios
Publicar un comentario