Entrevista a Julio d'Oliva: “La pilota és una teràpia, la toques i transmitix”.

Ningú va dir que la vida fora fàcil. Un accident en el 1998 va fer que Juliete, un jove jugador d'Oliva, molt prometedor, tinguera que continuar la seua vida en una cadira de rodes.

Son pare el dugué al trinquet quan tenia cinc anys i des d'aquell moment la seua passió, i ara la seua teràpia, ha sigut la pilota valenciana.

En la vida, hi han moments que has de ser molt fort, que has de continuar el teu camí, que les situacions no puguen en tu. I aixina és com Julio d'Oliva ha decidit viure, fent-li front a les dificultats que es puga trobar en el camí.

Julio és tot un eixemple de superació, no és un tòpic, és la realitat que tenim en la pilota. La realitat d'un jugador que vol jugar un mà a mà contra Waldo pero en cadira de rodes.

• Sou pioners en el món de la pilota ya que sou els primers en jugar en cadira de rodes.

Si, som pioners ya que vam escomençar en el 2007. Yo he jugat a pilota des de chiquet i en el 1998 vaig tindre un accident de coche i després volia tornar a jugar a pilota. Mos varem juntar un grupet d'amics i vam escomençar a menejar el tema de la pilota valenciana en cadira de rodes.

• La pilota en cadira de rodes és un moviment que ya te alguns anys, ¿cóm va sorgir?

Parlarem en la Federació de Pilota i en FESA (Federació deports adaptats) per a fer els estatuts i estar llegalisats com a club.

• Quina diferència torbes entre la pilota i la pilota en cadira de rodes?

Són moltes diferències perqué en cadira de rodes t'has de menejar molt, és de cintura cap a dalt i tens que fer més força, portar una vida més sana. Sempre has d'estar molt actiu. És complicat.

• ¿Quines capacitats definirien un bon pilotari en cadira de rodes?

Yo per eixemple soc paraplègic pero poden jugar tots. El món de la pilota no te barreres, les barreres les fem els sers humans.

En la pilota no tinc barreres. Al principi no se ho creuen pero quan mos veuen ya diuen que tenim un valor increible.

• Este estiu heu donat un bot i heu pogut participar en partides en diferents pobles, ¿cóm està siguen la vostra implantació?

Este estiu vaig parlar en varis llocs perque pensava que estàvem massa parats, hem arribat a ser dotze pilotaris i ara som sis. Este estiu hem jugat varies partides, per eixemple hem estat en Alfara del Patriarca, Petrer, Gandia, Sueca...

He parlat en varis clubs de pilota per a poder jugar. Els mateixos clubs mos pregunten si cobrem pero nosatres ho fem per a mor a la pilota no cobrem.

• La pilota valenciana és un món difícil, en el vostre cas és difícil?

No, nosatres varem escomençar a jugar en una pilota de tenis forrada en esparadrap i yo als companyers els deya que sempre s'ha jugat en pilota de vaqueta. Aixina escomençarem a jugar en pilota de vaqueta i no hi havia cap diferència. Inclús, en algun carrer ha anat millor.

Dificultat no hem tingut. Si hem tingut a sigut per a accedir (físicament) pero mos han tirat una mà i s'ha solucionat.

• Quines perspectives de futur veus al vostre moviment?

Yo veig que estem aguantant perqué mos agrada la pilota. Ara som sis persones i si cau un de baixa ya no podem organisar un individual per eixemple.

• ¿Feu entrenaments regulars?

Ara no estem entrenant. Abans si, abans anàvem un dissabte a un poble a entrenar.

• ¿Cóm veus l'actualitat del raspall? ¿I de la pilota valenciana en general?

Hui en dia veig al raspall millor que en la meua época. Hi ha més tecnologia, més monitors i més trinquets. Cada volta estan eixint més chicons que és el futur que tenim.

• La realitat és que guanyes tots els campeonats oficials, ¿se te pot considerar el Waldo de la teua especialitat?

No m'agrada copiar a ningú, m'agrada ser com soc, Juliete. Pero si em considere un pilotari en cadira de rodes.

• De cara al 2017 ¿quins objectius vos plantegeu?

Mos plantegem fer campeonat de parelles, individuals i anar als pobles perqué no es perga la pilota en el carrer. Perqué en el carrer es on te veuen i per eixemple un chiquet te veu i se pensa que es impossible que tu jugues. Després, quan te veu pegar dos pilotades ya se ho creu.

• ¿Vos esteu menejant també a nivell internacional?

Si, nosatres vam estar en San Sebastian. Allí mos hem sentit molt arropats. Hem jugat a pala i hem fet exhibicions de pilota valenciana. Ells tenen una associació i reben unes subvencions en les que mos conviden tots els anys a jugar.

• ¿vosatres rebeu alguna ajuda?

Nosatres no rebem cap subvenció. DE fet paguem la nostra fica en FESA per a tindre el nostre segur per si tinguérem alguna lesió.

També hem estat en França, allí hem fet dos campeonats i si volem que estes persones vinguen ací a fer un campeonat entre francesos, bascos i valencians.

• ¿Queda molt de camí per fer?

No, yo pense que el camí es fa enseguida. Cada volta hi han més persones en cadira de rodes i la pilota és un món que és una teràpia, la toques i és algo que transmitix físicament i mentalment. Soles tocant la pilota t'alegra la vida.

Per acabar m'agradaria recomanar a la joventut que s'involucren sempre en el deport que és lo més bonico que hi ha que la vida no a soles és eixir, si no que hi ha que tindre una obligació encara que siga el deport.