Dissabte per la vesprada, dia de partida, de gran final, pero Pelayo presenta una escala buida, sense públic. Ni la porta del carrer Pelayo ni el bar estan plens d'aficionats raonant de les opcions dels dos finalistes. Que llunt quedava aquella final que en juny del 2019 omplia el vell, i bell Pelayo, d'aficionats i que mos deixava un gran sabor de boca. En aquella ocasió l'enfrontament entre Soro III i Genovés II feu que les ovacions es sentiren fora dels murs de Pelayo.
Ahir, Pelayo oferia, sense dubte, el més trist panorama de totes les finals del Individual. Pero és lo que mos ha tocat viure i Puchol II i De la Vega tingueren que eixir a les lloses en un ambient molt gelat, molt de pandèmia.
Pero el de Vinalesa, en plena madurea, anava a la seua faena, concentrat i conscient de la importància de marcar el territori des del primer quinze. I aixina s'anotava els dos primers jocs. La partida es pot resumir ràpidament, Puchol II ha dominat des de l'inici a De la Vega, que jugava infiltrat. El de Vinalesa imposava el seu joc i buscant la galeria, s'anotava els quinzes.
És cert, que Puchol trobava la galeria en més facilita i que De la Vega li faltava fortuna quan allí s'encarava, pero és que la pilota li diu al que més juga, i hui en dia, el que més juga és Puchol II,
En relativa facilitat, es feya amo i senyor del trinquet primer i del trofeu després al sumar el definitiu 60-25.
De la Vega, en 22 anys, ha jugat la seua primera final, i de ben segur que en tindrà més oportunitats els pròxims anys. Puchol II, ya en plenitut, suma el tercer individual (va guanyar en 2016 i 2018) i deixa vore un futur pròxim molt favorable per ad ell. Ara per ara, no se li veuen candidats ferms que li puguen impedir un nou títul. I és que en 29 anys, i en tres individuals ya, la gesta de guanyar la Fenninde (premi oferit al pilotari que guanye cinc individuals) se li veu molt pròxima.
Comentarios
Publicar un comentario