Soro III es fa més gran

Que gran vesprada s'ha vixcut en Pelayo, quin ambient, quines ganes de vore pilota... I els dos protagonistes no han decepcionat. Tant Soro III com Genovés II han demostrat que són dos cavallers de faixa roja, dos pilotaris per a la història.

Pelayo ple, s'esgotaren les entrades el dilluns, i molts aficionats, jugadors i exjugadors, alguns d'ells (sis), campeons de l'Individual d'escala i corda, i un parell de raspall. En definitiva, ambient de dia gran, de dia històric.

Era la final de les ilusions, la ilusió de Genovés II per guanyar un trofeu que se li ha negat en moltes ocasions, la ilusió d'una a fició volcada en un pilotari carismàtic i la ilusió d'un home de Massamagrell per confirmar-se que forma part de la història, dels astres de la pilota valenciana. Una final que enfrontava a dos grandíssimes figures ya consagrades.

L'any passat, recordem, fon una final que el dau fon més que decisiu. Enguany, en canvi, no ha sigut un factor determinant, més allà de donar-li l'oportunitat a Soro III de tancar la partida des del dau. Quico mamprenia la final en el dau i guanyava el seu primer joc. José igualava la partida també des del dau... i a partir d'ahí bogeria. Genovés II trencava el joc de Soro III en el dau, pero poc li durava l'alegria per que el de Massamagrell s'impossava també en el rest.

En ciclisme es diu que un corredor fa la goma quan no po seguir el ritme del grup i es despenja per a, a continuació tornar al grup. I pareguda fon la situació de Soro III que anava que es despenjava de Genovés II per a després apretar i tornar a igualar la partida. Aixina fins que el de Massamagrell, ya totalment dins del joc, conseguia impondre la seua llei i ficava un 55-40 que pareixia definitiu.

Pero Jose treya el seu geni, no volia donar per perduda una nova final sense donar-lo tot, sense buidar-se en les lloses del vell i bell Pelayo i comença a guanyar quinzes... I ara era l'escala la que es tornava boja corejant als dos pilotaris primer i després, en peu, animant a Jose, com fa anys corejaven a son pare.

S'arribava al desijat iguals a 55. Soro III, en el dau, i en huit finals a les seues esquenes, no deixà passar l'oportunitat, i sense donar treua, sumava el definitiu joc que donava pas a un infinitat de sentiments en Pelayo.

Al remat, hem pogut gojar d'una de les millors finals del últims anys, de dos pilotaris que sempre recordarem. Una final en la que Soro III suma el seu sext individual... com Genovés i Sarasol I.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Una parella de 10

Després de nou partides disputades, Giner i Nacho han tancat un campeonat de 10 puix han conseguit sumar la victòria més important, la de la final. Per tant, la parella ha conseguit fer una Lliga perfecta, de 10, no solament pel ple de 10 victòries, també pel gran equip que han fet. I és que Giner i Nacho s'han mostrat com una parella intractable, sense fissures. Hem vist un Giner ficat en la faena, a un gran nivell, quin gust dona vore-lo jugar. Pero com ell mateixa digué en declaracions a Pilota Pro, jugava en un miger que “marca molt la diferència”, i el tenia que aprofitar. Tenim a un pilotari, un miger, qui hui en dia, en permís del número 1, Puchol II, marca la pauta a seguir, la referència en les lloses dels trinquets. Nacho te cames, físic i tècnica. Te pot jugar en criteri en les dos mans, per dalt i per baix, abarca molta cancha i sap colocar-se i colocar la pilota com pocs. Si continua jugant aixina, i te pinta de que aixina serà, tenim per a fruir molt

Triats els 17 valencians i valencianes que jugaran per guanyar l'Europeu de Pilota

Freixo de Espada à Cinta és un chicotet municipi portugués de poc més de 3.000 habitants. Es troba en la frontera espanyola, front la província de Salamanca, i del 2 al 6 d'abril serà la capital europea de la pilota ya que allí es disputarà l'Europeu 2024. Valéncia afronta esta nova fita europea després de proclamar-se campeona del Món en Alzira fa poc més d'un any. La Selecció Valenciana encara este nou repte en novetats. La primera d'elles és que, com anuncià en el seu moment, Vicent Molinés deixa el càrrec de seleccionador, deixant pas a un cos tècnic format per Juanma Garrido, Arnau Oliver i Ana Giner, que ya formaven part de l'equip del seleccionador en Alzira 2023. Per un atra banda trobem les baixes de dos peces importants degut a les lesions, Mar en dones i Puchol II en hòmens. Selecció Femenina L'equip femení tornarà a estar format per sis jugadores. Continuen de la cita d'Alzira Victoria, Ana de Beniparrell, Amparo de Moncada i Irene

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el

Escola de Pilota

Buscar este blog