Foto: Josep Moll
En el 2005, Toni, Manolo,
Cèsar i Josep iniciaren una nova aventura, recuperar la pilota
en el seu poble. D'esta forma naixia el Club de Pilota Albaida. S'han
vixcut bons moments, pero huit anys després s'estan vivint
moments molts durs en este club de pilota.
La història no és
nova. Un grup de gent (normalment molt chicotet) es junta per
recuperar la tradició, la cultura d'un poble. Després
de 40 anys sense pilota, Toni, Manolo, Cèsar i Josep
s'encaboten en recuperar la pilota per al seu poble. En giner de 2005
el club es fa oficial. La ilusió i les ganes de treballar són
el motor que fan rodar la pilota pels carrers d'Albaida.
La idea és crear
una escola de pilota, colocar els ciments per a que la pilota tinga
futur. Per este motiu, i al no existir instalacions en el poble,
podien contar en el minitrinquet de l'IES Josep Segrelels. D'esta
forma conseguien juntar més de 30 alumnes. El Club, i l'escola
anaven per bon camí, participant en els JECV, campeonats de la
Mancomunitat, Trobades d'Escoles de Valencià...
Pero sense instalacions
(mal endèmic de molts pobles), recolzament (pero del de
veritat de les institucions), sense poder contar en un carrer on
jugar sempre, tenint que emigrar per a entrenar i jugar, sense
l'implicació dels socis i de la gent del poble... dona igual
que es tingueren 12 equips en competicions.
El cas d'Albaida és,
desgraciadament, el de molts pobles. Un grup de gent, en moltes
ganes, molta ilusió, vol recuperar una part de la seua
història, de la seua cultura. Al principi tot són bones
paraules, bones intencions... pero poc a poc la situació es
transforma. La gent no s'implica de veritat, entrenar i jugar les
partides no és implicar-se en la pilota. Darrere hi ha molt de
treball, parlar en l'ajuntament, buscar ajudes públiques o
privades, buscar un carrer, monitors, llocs on entrenar, vies de
finançació, fer equips, buscar equips, maldecaps...
Per desgràcia el
cas d'Albaida serà molt familiar en molts clubs, on
habitualment tot el treball (dur) cau en les mateixes persones (2 o
3). Si afegim la falta d'una instalació adequada on poder, no
solament practicar la pilota, si no fer-la visible, i també
que els ajuntaments, no sempre es comporten com deurien de fer-lo...
tenim lo que està passant en Albaida. Un club, una gent que
està perdent la ilusió, les ganes i les forces de
treballar per la pilota.
La pilota no està
morta en Albaida, afortunadament acabar en este cuquet és molt
difícil. Pero si que està desilusionada. Esperem que
pronte la ilusió torne a un poble on la pilota, en els ultims
huit anys ha tingut certa importància.
Comentarios
Publicar un comentario