Ir al contenido principal

El 12 guanyat pel Moro




Massalfassar ha tornat a guanyar el Trofeu Interpobles, i l'ha fet gràcies a un bot que està marcant una época en la galocha. Javi “Moro” ha sigut el millor pilotari de la partida, confirmant que és el millor bot dels últims anys.

Era un matí fret. Tot i que els jovenils de Massalfassar i Monserrat s'encarregaren de calfar el carrer de pilota de Godelleta (oferiren una gran partida, renyida, espectacular i igualada on els dos restos Carlos i Marc deixaren ben clar que en el futur jugaran la final sénior) l'ambient no era com el d'atres ocasions.

El duel venia marcat per la derrota l'any passat de Massalfassar davant, precisament Beniparrell. L'enfrontament era, casi, casi, un mà a mà entre Robert de Beniparrell i Moro de Massalfassar. I el de l'horta Nort se'n dugué la partida. Primer perque és un jugador més complet: te un poderós bot, una gran pegada, dos mans, resta pilotes imposibles en l'esquerra, la juga a l'aire, de rebot... Ahir, el de Beniparrell va complir molt be en el bot pero no en va restar res. No podia contrarrestar l joc del seu adversari.

Massalfassar mamprengué la partida més entonat, enchufats. A Beniparrell, en canvi, li costà quatre jocs entrar. Estava clar el liderage de Moro en Massalfassar, pero davant seu Ximo va complir i Manya, tot i no ser una de les seues millors partides, també fon prou efectiu. En Beniparrell, Robert no estigué fi restant, Adrià, pot ser pagà la novatada. Samuel, fon el més encertat, sense fer una gran partida i, tot i que escomençà en la punta, finalisà l'enfrontament jugant de miger en el rest.

La partida, en poca emoció i vistositat se la endugué Massalfassar, 70-45, que suma, d'esta forma el seu 12 Interpobles Edicom.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...