Ir al contenido principal

I entre tots la mataren

                                                        Foto: CPV Alacant  



En més de tres cent mil habitants, Alacant és la segona ciutat dels valencians. Entre els seus títuls trobem els de lleal, esforçada, heròica... Sense cap dubte, estos tres adjectius s'han traslladat, i es seguiran traslladant, al Club de Pilota Valenciana d'Alacant per a que no es perga definitivament la pilota en la ciutat d'Alacant.


No tot el món de la pilota sap lo que costa recuperar el nostre deport en les nostres poblacions. Afortunadament molts pobles mamprengueren eixa faena fa molts anys i els seus jóvens no foren partícips d'eixa lluita. Hi han molts pobles que tingueren que lluitar de valent per mantindre viva una part de la nostra cultura en les seues poblacions. Esta lluita no ha desaparegut, encara tenim molts municipis que estan lluitant, que han de posar tot el seu esforç per conseguir que la pilota torne a tindre vida en a seua localitat.

Diuen, els que no saben, que la pilota és cosa de poble (com si açò fora despectiu). Seguint en eixa afirmació la pilota deuria desaparéixer de les grans ciutats. Valéncia va viure moments molts difícils, Castelló s'ha mantingut en moltes dificultats, Elig l'ha perdut i Alacant...

Alacant, com a segona ciutat, deuria de ser un punt important on lluitar per la recuperació de la pilota. És cert que en les Marines la pilota està molt viva, pero Alacant deuria de ser un referent en la recuperació de la pilota, de la seua dignitat i de la seua llavor vertebradora.

Alacant, com no podia ser d'un atra forma mantingué viva la pilota, va fruir d'este deport. Tingué trinquets, pilotaris... pero, com en casi tot el territori arribà un moment en que desaparegué. Fa nou anys aparegué un Club que volia recuperar la pilota per als alacantins i tot lo que este joc significa. Héctor Bautista ha sigut el seu president a lo llarc d'estos anys.

En molta, molta ilusió, escomençaren un proyecte. Volien recuperar la pilota per al poble d'Alacant. Darrere d'ells les administracions podien treballar de valent per recuperar la segona ciutat dels valencians.

Pero després de nou anys s'han trobat desamparats. L'ajuntament, com casi tots els ajuntaments, els va prometre tot el or del món, pero després... En nou anys no han conseguit l'habilitació, i menys encara la construcció, d'una instalació adequada.

Des de la Generalitat no han arribat les ajudes per a la promoció de la pilota. Recordeu, estem parlant de la segona ciutat de Valéncia. Des de la Federació no s'ha impulsat cap proyecte per a recuperar la pilota en Alacant. Des del “nacionalisme” no s'ha lluitat per la pilota...

En estos ingredients, conseguir una massa social, gent adepta, que vullga invertir el seu temps en la recuperació de la pilota és, senzillament, impossible.

A lo llarc d'estos 9 anys el Club ha tractat de recuperar la pilota en la ciutat d'Alacant, han participat en les competicions de llargues i de raspall. Pero la situació s'ha fet insostenible per al seu president que, a hores d'ara és una illa en el mig de la mar. Una persona no pot convéncer a 300.000 de la grandea i importància d'este deport. I més si les diferents institucions no es creuen esta lluita.

La situació, per a Héctor Bautista s'ha fet insostenible. No s'ha trobat el recolzament necessari per part de cap entitat o administració. Aixina que la decisió del club ha sigut la de reinventar-se. A partir d'ara el Club no tindrà socis, pero treballarà de valent per poder fer-se un lloc entre el públic infantil. Els esforços del club es dirigiran ara a les AMPES i escoles d'Alacant en l'esperança de poder obrir un grup d'iniciació en els centres escolars que tenen instalacions per a la pràctica infantil de la pilota valenciana. A més a més, el trofeu Club de Pilota Alacant – Trofeu Festes de Sant Roc podrà complir la seua dècima edició.

La pilota valenciana està a punt de desaparéixer atra volta de la ciutat d'Alacant. Igual que en el 1950 quan es tancà el Trinquet del carrer Sant Vicent. Pero encara estem a temps. Si l'Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i/o la FPV volen, poden actuar directament en la ciutat d'Alacant. Les administracions han de passar de les promeses i paraules del passat als fets del present. Un joc milenari, que forma part de la cultura dels valencians no pot ser un joguet per als polítics. El primer pas seria demostrar que de veritat estan al costat de la pilota, i una bona mostra seria apostar de veritat per la recuperació d ela pilota valenciana en la ciutat d'alacant.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...