Ir al contenido principal

L'Individual de Galocha se'n va a Beniparrell





Després de vore la final de l'Interpobles, pareixia clar que el gran favorit per a guanyar el primer Individual de galocha era Javi “Moro”. En canvi, i després d'una gran partida per part dels dos pilotaris, Robert, després d'igualar a 65 conseguia inscriure el seu nom, guanyant en el rest, com a primer campeó de l'Individual de Galocha.


Ambient gelat, este matí en Alfarp. Els pilotaris, els protagonistes, Robert de Beniparrell (de blau) i Javi (Moro de Massalfassar), mamprenien, també, gelats, la partida. Des del bot, el de Massalfassar, favorit per a guanyar este nou trofeu, escomençava la partida guanyant en autoritat els seus jocs. Robert, es recordava a aquell pilotari que no podia restar les pilotes en la final de Godelleta.

Poc a poc, el joc es calfava, els pilotaris pujaven el nivell, l'ambient es calfava per fi. La partida es disputava de poder a poder. Després d'un inici marcat per la seguritat de Javi, Roberto es conseguia el que pareixia impossible, guanyar un joc del rest.

Moro no estava cómodo, es llevava un ferro de la mà i conseguia igualar la partida. Més emoció en Alfarp. La partida estava al roig viu, molt calenta, en dos superclase entregats. En eixos moments es disputà el millor quinze de la final. Moro, en el rest, enviant pilotes enverinades, menejant al seu oponent, enviant la vaqueta damunt de la gent, Robert tornant eixa pilota tirant-se damunt de la gent i contra la paret. Javi tirant la pilota al rebot, a l'esquerra... i el de Beniparrell tornant-les totes fins que el de l'Horta Nort rematava la faena, des de la posició de punter i li la tirava als peus i a l'esquerra. Robert, exhaust, ya no la podia alçar, pero els que si s'alçaren foren tots els espectadors que omplien el carrer d'Alfarp, oferint una gran ovació a Moro, guanyador d'un dels quinzes més espectaculars que es podran recordar i a Robert per ser capaç de tornar totes eixes pilotes que ya eren quinze segur.

Després d'açò Javi se n'anava de tres jocs en el marcador. Era la recta final de la partida, pero el de Beniparrell volia donar guerra i la donà, igualant la partida a 65.

En l'últim joc, un Robert més fort, i des del rest, conseguia sumar l'últim parcial i conseguia d'esta forma inscriure el seu nom com a primer campeó de l'Individual de Galocha.

Es tanca d'esta forma un campeonat que ha naixcut des del desig dels mateixos clubs, des de la percepció, i convicció, de que els millors jugadors de galocha són també “professionals”. Un campeonat que s'ha pogut viure gràcies al bon fer de la gent d'Alfarp. Un campeonat que ha sigut un èxit.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...