Entrevista a Fageca: “Yo no vullguera que s'acabara la final”

Anem al trinquet de la Ciutat de la Pilota. Un recint inacabat, on s'amaga entre les runes el trinquet més gran. És un trinquet que Ismael Vidal, Fageca, coneix prou be. Ací ve totes les semanes a entrenar als jóvens que volen ser d'ins d'uns anys pilotaris professionals com ell. Pero hui ha vingut a entrenar per a la final de l'Individual d'Escala i Corda que es disputarà el pròxim dumenge a les 11:30.

Trobem a un pilotari que sap que ha complit pero que vol superar-se, que confia molt en les seues opcions, en el seu treball. Un pilotari molt madur, enamorat de la seua professió, de la pilota. Un pilotari que vol guanyar, pero més que per ell per la seua familia.

Escoladepilota: ¿Content d'arribar a la final?

Fageca: Si, estic molt content. És un somi per a qualsevol jugador professional. Des de chicotiu volia arribar a ser professional i al arribar a jugar una final de l'Individual estic igual de content o més que el dia que vaig debutar vestit de blanc o quan vaig jugar la primera final del Bancaixa. No se si és per l'afició que tinc pero no m'arribe a acostumar mai, per a mi cada dia que passa i veig que jugue, cada volta em dona més alegria i la ilusió és la mateixa que el primer dia. Una de les coses bones que puc tindre és que la ilusió la tinc intacta. Yo pense que el que pert la ilusió pel que fa te un problema. Llavors, en eixe aspecte molt ilusionat i molt content.

EP: ¿Cóm estàs vivint esta semana?

F: Si, és una semana especial, o te la volen fer especial. Tens entrevistes, canvies un poquet els entrenaments... Per a mi és més especial pel tema dels entrenaments, perque yo soc una persona que entrene tots els dies i hui, a lo millor, hauria agafat la bici o haguera eixit a córrer... Són entrenes que m'agraden molt perque em despejen molt pero que ara, quant tens partides d'estes, són coses que no pots fer perque la planificació que tens no quadra en eixos entrenes. Canvia perque canvien els entrenes, són entrenes dins del trinquet, quan vas al gimnàs canvien els eixercicis també... Bo, és un poquet diferent en eixe aspecte. Per lo demés per a mi és una semana més. De fet yo seguixc anant a entrenar en els chiquets de les EEMM, en els del CESPIVA. Yo necessite la rutina diària perque és la meua vida i és la meua faena també.

EP: Quan la gent esperava que Puchol II disputara la final front a Soro III ha aparegut Fageca, Ha sigut una sorpresa?

F: Segons ficava tota la prensa si. Quan Puchol li guanya a Álvaro pareix que ya havia guanyat l'Individual, que anava a jugar ell la final. Pot ser ha sigut una sorpresa pero yo confiava molt en les meues possibilitats. Porte tres mesos preparant exclusivament l'Individual que te coses bones i coses males. Les bones és que, per sort, m'ha eixit tot be i estic en la final pero coses males és que durant els últims tres mesos ha hagut partides del dia a dia que he tingut que sacrificar ya que el meu nivell era molt inferior en moltes partides. Aixina i tot yo confiava molt en les meues possibilitats, estava fent les coses be i tot és qüestió de tindre un poquet de sort, estar calmat i que ixquen les coses be. Per a la prensa pot ser una sorpresa pero yo estava molt confiat en les meues possibilitats, sabia que podia rendir i plantar cara a qualsevol.

EP: Fageca ya ha complit, ¿pero eixirà a per totes en la final?

F: Si, tinc que eixir a per totes, per respecte a mi mateix. Seria un error eixir perdut a que m'aplaudixquen. Yo vaig a eixir a per totes pero soc conscient de que és molt complicat que puga guanyar al Soro perque ho ha demostrat ell, per tots els títuls que te i perque és un professional com la copa d'un pi. No és un respecte que li tinga perque si, si no perque ho està demostrant dia a dia. Yo eixiré a per totes, eixiré a plantar-li cara com en Bellreguart. Si dure un hora i arribe a 35, si arribe a 40 millor, que me quede en 30 puix en trenta pero que em quede hi haja un poquet d'emoció, d'incertitut, que la gent no s'aborrisca, i fins a on puga arribar.

EP: ¿Era l'Individual un dels teus objectius per a enguany?

F: Si, sempre ho ha sigut. Sempre ha sigut un objectiu, no principal perque era conscient de que no podia arribar a la final. Encara que l'any que va arribar Santi el vaig tindre molt be pero venia d'un any molt complicat en una lesió i en la partida contra ell no estava al cent per cent. No era un objectiu principal perque estant Soro be, Genovés be, Álvaro be, Miguel be... estava tot ocupat.

Si que és cert que m'agrada jugar el mà a mà i me divertixc molt i sempre me'l fique com un objectiu, no principal pero si un objectiu per arribar i no fer el ridícul i intentar plantar cara. A més a més, yo personalment, a banda de la retribució econòmica que pugam tindre em considere molt professional i sempre intente preparar els tornejos.

EP: ¿Cóm ha sigut la teua preparació per a l'Individual?

F: És un poquet pesat, sobre tot al principi. Recorde que enguany tenia la Copa Diputació i ya no podia entrenar tant perque estàs en competició i no pots treballar determinades coses. Al principi és molt complicat, tens que treballar més hores. És com si fas una paella que al principi tens que preparar la carn i fer coses que no agraden tant, pero quan arriba el moment ya vas provant el caldet i veus que va agarrant forma, que va agarrant gust. Pero tampoc es fa tant pesat perque tens la sort de fer lo que t'agrada, desgraciadament no pugam tindre unes retribucions com per a oblidar-se totalment del món exterior i soles dedicar-se açò.

EP: Cóm li pots fer mal a Soro III?

F: Buff... puix agarrant-lo entre dos o tres abans d'entrar al vestuari i pegar-li una palissa (riu). No se, és molt complicat perque és un portent físic, és un jugador que destaca molt per la seua força per la seua força. És innat pero es que són moltes hores arrere. Yo el conec, hem entrenat junts mà a mà, sobre tot ara que hem estat en la selecció i se el seu dia a dia com va i és un tio que s'ho guanya i això és un arma que te. És molt complicat fer-li mal. Li pots buscar els punts dèbils, pero clar, si els punts dèbils desapareixen casi per complet, perque li la pots tirar a l'esquerra pero si t'equivoques un dit ya no és un punt dèbil te la pot tornar en la dreta i t'ataca ell a tu. Sobre tot és intentar que no jugue cómodo, que no se li planten les pilotes, que no tinga pilotes franques i bones que te puga dominar i tindre'l llunt de la corda pero sense donar-li rebots bons perque si no te mata també. És complicat, pero intentar que no jugue a plaer que tinga que suar i lluitar. Tampoc puc intentar que es canse abans perque aguanta més. De fet en Bellreguart me canse yo abans que ell. És molt, molt complicat jugar contra ell perque se ho ha treballat molt be i tens que filar molt fi per a fer-li mal. També és lo bonico d'este tipo de partides.

EP: Diuen que és la final més igualada dels últims anys, més emocionant, més atractiva

F: Yo no el veig aixina. Veig a Soro que te un nivell casi inalcançable. Les espectatives que s'estan creant són molt grans pero és lo normal per a vendre una gran final per a que la gent vullga anar a la final.

En la partida que jugarem en Bellreguart estan les proves. Li jugue molt be, inclús me fique per davant, pero arriba un moment en que se m'acaba la gasolina i ahí se me'n va. Serà molt complicat pero yo em conformaria en fer la partida de Bellreguart i en un poquet de sort fer algun joc més i si podem igualar a 55.

És normal que diguen que la partida està molt igualada, encara que yo no ho veig aixina, per a crear eixe morbo.

EP: El 2014 esta sent un gran any en lo deportiu per a tu: campeó del Bancaixa, finalista de la Copa Diputació, nomenat millor jugador d'Escala i Corda per la FPV i ara la final de l'Individual.

F: Si, la veritat és que és un any que en el meu entorn no s'esperaven arribar a tot açò. Si que és cert que el Bancaixa escomencem molt be i va rodat. Pero soc molt conscient que no hauria guanyat el Bancaixa ni haguera arribat a la final de la Copa Diputació sense Javi i Monrabal jugant al meu costat.

Me nomenen com a millor jugador pero sense eixos companys al costat no hauria guanyat res.

Ara en l'Individual estic a soles i intentarem culminar una temporada que ha sigut per a emmarcar, pero açò és un repte per a mi. Encara que si que firmaria que tots els anys foren la mitat d'este.

EP: Guanyes el Bancaixa i pareix que açò te done més confiança i que t'assentes en la èlit.

F: Sempre és important guanyar trofeus i més si és el Bancaixa. Yo me dedique a pensar el dia a dia i gaudir del que faig i ni em pare a pensar que soc el millor. Els resultats són els que són i ahí està el meu currículum i yo intentaré millorar-lo pero no em preocupa si diuen que faig o que soc. Yo em centre en el meu treball.

EP: Pot ser siga eixe un dels teus punts forts per a arribar a la final, el creure en tu mateixa.

F: Si, és important. Yo soc un jugador que me veig per baix que atres, que sempre soc molt respectuós en eixe aspecte. Yo vaig a Pelayo i veig a Álvaro, Félix, Soro, Genovés, Javi... que juguen una animalà i el veig des de fora i veig molt complicat el que fan. A lo millor yo també puc ser capaç de fer això.

Pero si que és cert que en totes les partides confie molt en les meues possibilitats, que lluite molt i que no done una partida per perduda i si guanyen els atres que tinguen que suar. Un bon eixemple és la final de la Copa Diputació. És una cosa que yo aprenc d'Álvaro per eixemple, el anar quinze a quinze, joc a joc.

Intente aguantar perque la pilota és un deport físic, tècnic pero també psicològic.

EP: ¿És possible fer el doblet? L'últim jugador en conseguir-lo és precisament Soro III.

F: Possible és perque estic en la final. Pero és molt complicat, hi ha que ser realista encara que anem a lluitar perque aixina siga. Vaig a intentar-lo per lo que m'he preparat i per la gent que te molta confiança en mi, la meua família, la meua nóvia que sempre està ahí, sobre tot en els moments més roïns. I també per gent de la meua família que ya no està, sobre tot per la meua yaya. Abans de per mi guanyaria per ells.

EP: Serà la teua primera final de l'Individual. Ya has disputat dos del Bancaixa pero l'ambient no és el mateix. ¿Pot afectar-te en este sentit?

F: Yo crec que no. No és que estiga acostumat ad açò. Ojala estiguérem acostumats a vore un trinquet ple. Si que és cert que m'agrada vore un trinquet a rebentar i que se portar-lo prou be. Un jugador professional a banda de tindre una bona pegada ha de rendir en les partides importants. Estes coses s'entrenen i crec que m'ha anat molt be. És una situació nova per a mi pero no tant. De fet estic molt content perque se que podem donar un bon espectàcul.

EP: ¿Estàs preparat per a perdre la final? ¿I per a guanyar-la?

F: Si, de fet estic més preparat per a perdre que per a guanyar. Esta final i totes. Yo recorde que des de chicotet quan guanyava la semifinal ya deya que com a mínim era segon. Per a mi és un premi el arribar a la final. Això no vol dir que vaja a eixir a perdre.

EP: Parlem del trinquet. És un trinquet peculiar, gran, molt alt, en rebots de cristal... costa adaptar-se?

F: Si, són diferents les mesures, sobre tot l'altura. És molt més fàcil tornar una volea que te baixa de deu metros que més alta. Ací el sostre és tant alt que quan l'eleves tant és més complicat adaptar-se a les distàncies. També els rebots de cristal dona més amplitut i el rebot la pilota no fa el mateix, pero sobre tot és la pilota. La pilota és blanca de vaqueta pero és un tacte molt diferent. Pero per això venim varies voltes a entrenar per a que en estes partides ixquen bons espectàculs.

EP: És un trinquet que toqueu poc, solament per a les finals. En canvi, per a tu si és més familiar.

F: Ací estic com a casa. Si que és cert que no és lo mateix entrenar ací als chiquets que entrenar tu. Ara venim a entrenar i fins que no juguem dos jocs les pilotes mos enganyen una barbaritat perque el material no respon igual. Pero es qüestió d'entrenar.

EP: ¿Cóm penses que pot acabar la final?

F: No ho pense. Yo pense en vindre el dumenge ací i intentar fer una bona partida. No pense en com pot acabar. De fet yo no vullguera que s'acabara. Yo vullguera jugar sempre este tipo de partides i que no s'acabaren. Estic pensant en anar a jugar en intentar fer una bona partida i en fer suar al Soro.

EP: Ya per últim esperem que pugam vore un gran enfrontament i guanye qui guanye siga una victòria de la pilota.