L'hora dels millors

Després d'haver-se disputat quatre partides arriba el moment dels quarts de final del XXIX campeonat Individual d'Escala i Corda. Arriba el moment dels millors.

Després d'una fase prèvia en la que s'ha donat l'oportunitat a jóvens com Pablo de Borriol, Francés o Ferrer. A aplegat el moment de la disputa de les partides més interessants, on entren en joc tots els grans candidats a guanyar este campeonat.

I és que es dona la circumstància que, a partir de hui, es disputaran quatre eliminatòries en la que participaran huit pilotaris, huit aspirants en opcions reals de disputar la gran final de Moncada.

Miguel – Rodrigo

Els dos representants de les comarques del sur (més Santi de Finestrat) s'enfrontaran esta vesprada a les sis i mija en el trinquet de Genovés.

Serà, com totes, una eliminatòria molt interessant. Per una part tenim al campeó del 2010, Miguel. El veterà jugador de Petrer ya no està al mateix nivell que quan es proclamà campeó, pero és un gran especialista del mà a mà, un gran dominador dels espais del trinquet, de com afrontar una eliminatòria d'estes característiques.

Davant d'ell tindrà al jove rest de Benidorm, Rodrigo, un pilotari cridat a dominar la modalitat els pròxims anys. Un jugador esquerrà molt perillós en el mà a mà, especialitat que ha treballat des de menut. Un jugador molt àgil, nerviós, que es meneja molt ràpit per les lloses del trinquet.

Per tant l'experiència s'enfrontarà a la joventut, ¿qui podrà més?

Álvaro – Puchol II

Demà dissabte a les sis i mija es jugarà una eliminatòria d'alta tensió. L'onze vegades guanyador de l'Individual, Álvaro, s'haurà d'enfrontar al que se postula (o al que bona part de l'afició el postula) com a màxim dominador dels pròxims anys, Puchol II.

De Álvaro poc podem dir que no s'haja dit. Simplement hi ha que reconéixer la seua voluntat i professionalitat de continuar aspirant al Individual. En quaranta un anys, i després d'haver guanyat onze vegades el títul, no te que ser fàcil mantindre la ilusió i la motivació per tornar a enfrontar-se a pilotaris molt més jóvens i en plenitut. Aixina i tot, la seua professionalitat encara el manté entre el palmito de grans favorits.

En canvi, Puchol II te solament vint i tres anys i ha disputat la final de les competicions més importants, i guanyat algunes d'elles, excepte la final de l'Individual. Després de no poder participar en l'última edició, el de Vinalesa voldrà millorar la seua actuació del 2012 quan conseguí disputar la lligueta de semifinals pero en la que no guanyà cap partida. Puchol I ya no és el mateix jugador, ara ya està fet i, pot ser, siga el màxim aspirant a Soro III.

Tant Álvaro com Puchol II són dos fòrmules 1. El de Vinalesa te el depòsit ples de gasolina, al de Faura encara li queda... ¿qui podrà més?

Soro III – Santi

El dumenge en Alzira a les cinc de la vesprada es reviurà la final de l'Individual del 2012. Soro III és el màxim favorit, des de el 2010 està present en la final, guanyant les dos últimes edicions. En l'última ningú li va fer més de 35 jocs. Va ser netament superior a tots. Enguany segur que arribarà en el mateix nivell.

El de Massamagrell és l'actual dominador del mà a mà. Sap perfectament com acarar la eliminatòria i el campeonat. Està ben preparat física i mentalment.

Santi, per la seua part torna a atrevir-se en l'Individual. És l'únic miger que s'atrevix en els últims anys. S'ha adaptat perfectament a l'especialitat. Després de disputar la final del 2012 ara afronta el campeonat en molta més experiència i considerat com un dels millors migers de l'escala i corda. Jugador de potència pero en un a gran colocació tractarà de buscar el resquit de fa dos anys front al de Massamagrell.

Dos anys després tornen a enfrontar-se, ¿canviarà el resultat?

Genovés II – Fageca

Com a segona partida el dumenge en Alzira, a les sis i mija, es disputarà un atre gran duel, un clàssic de la competició, Genovés II, que ha disputat cinc vegades la gran final, s'enfrontarà al nomenat millor jugador d'escala i corda de l'any, Fageca.

Genovés II ha patit molt els últims anys. Les lesions no l'han deixat mantindre el seu gran nivell. Poc a poc, en sofriment i molt treball, ha pogut tornar a enamorar als aficionats en els trinquets. Un jugador de la seua calitat sempre ha de contar. A més a més segur que arriba a la competició en gran estat de forma puix voldrà reviure emocions passades.

A Fageca, per la seua part, li falta completar un gran Individual per confirmar-se com una gran figura de l'escala i corda. En el 2012 ya conseguia arribar a les semifinals. Després de consolidar-se en els campeonats per equips li fa falta fer-lo en l'Individual. Capacitats en te i segur que mentalment estarà preparat per a donar eixe paset.

¿Viurem en Alzira un relleu generacional?