Ir al contenido principal

Pòquer



Abans de l'inici de la lligueta de semifinals del XXIX Trofeu Individual d'Escala i Corda, el sentir majoritari era pensar que Soro III i Puchol II es classificarien per a la final. Miguel i Fageca es quedaven en un segó plà.

Després de la disputa de les dos primeres partides, en victòries de Soro davant Fageca i de Puchol davant Miguel, en relativa facilitat, tot feya indicar que, efectivament, la final enfrontaria al de Massamagrell i al de Vinalesa.

Pero ara tot ha canviat. Després de l'apretada victòria de Soro III per un joc davant de Miguel i de la victòria de Fageca front a Puchol II, els quatre pilotaris mantenen opcions de poder disputar la final.

I és que, també s'havia parlat de la gran calitat dels quatre semifinalistes. De fet, els mateixos protagonistes l'apuntaven en les declaracions prèvies. I ara s'ha demostrat que era aixina.

Ara tenim a dos jugadors, Soro III i Fageca, que depenen d'ells mateixa. Una victòria d'abdós els classificaria. Les possibilitats són moltes. Fins i tot, Miguel, que encara no ha guanyat cap partida es podria classificar. Si Soro III conseguix els tres punts davant de Puchol II i si el de Petrer conseguix la mateixa puntuació front a Fageca es repetiria la final del 2010.

Per la seua part, el de Vinalesa tindria que guanyar de forma contundent a Soro III per a assegurar-se la seua classificació. Si, per la seua part, Fageca poguera fer igual en Miguel, es trobaríem en una final inèdita, en dos pilotaris que la disputarien per primera vegada.


Com veuen les possibilitats són moltes, aixina que l'Individual està més calent que mai. De ben segur que tant en Pedreguer (dissabte a les 18:30 h) i en Pelayo (dissabte 17:30 h) es viuran moltes emocions. Tenim quatre pilotaris, quatre asos de l'escala i corda. El dissabte, per tant, tenim un pòquer de pilotaris.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...