Soro 3

Genovés, Pasqual, Sarasol, Álvaro, Waldo... i ara també Soro III. El de Massamagrell es troba, des d'ahir en el selecte grup de pilotaris professionals que han conseguit guanyar en propietat el fris grec (de 20 kg) que la FPV otorga al que conseguix guanyar tres vegades consecutives (o cinc alternes) el campeonat individual d'una de les modalitats de la pilota valenciana. Ara ya són sis, com sis són els pilotaris representats en la feninnde, els que el tenen en propietat. La Costera, la Safor, el Camp de Morvedre i ara l'Horta, tenen algun pilotari d'este grup.

Ahir, el net del tio Pena, demostrava a tots que entra per drets propis en este selecte grup, en la llegenda de l'escala i corda. Ahir guanya per tercera vegada i en total autoritat el campeonat Individual d'Escala i Corda. I això que davant tenia a Fageca, un pilotari que arribava en molta ilusió, confiança i poders per fer front al campeó.

De fet, el primer joc, que s'anotava Soro III des del rest fon un gran joc. Des del primer moment una partida vibrant, jugada de poder a poder, un cara a cara, on els pilotaris no amagaven les seues armes. Un primer joc que oferia també les primeres ovacions.

Per a Soro III no se li pot jugar, hui en dia, cara a cara. El de Massamagrell està per damunt de tots, és evident, i en l'enfrontament directe te molts recursos. Duen que els grans de la pilota ho són, no solament per guanyar campeonats, que també, el són perque són capaços de fer coses diferents. Si, és cert que Soro III és un pilotari marcat pel seu físic, la seua potencia, la seua movilitat, pero la seua capacitat de restar pilotes impossibles, de tornar la pilota cada vegada més fort, d'avassallar al seu rival restant qualsevol pilota i atacar, el fa únic.

Pot ser el de Massamagrell no estiguera massa fi al inici del campeonat pero l'ha finalisat pletòric, en una gran demostració física i tàctica, per tant, una gran demostració de joc. Com be diu, no és una casualitat estar ahí.

Fageca per la seua part ho va intentar. Ya en la presentació la seua cara mostrava cert punt de nerviosisme. Pot ser l'ambient a l'hora de la veritat si que el va afectar. De totes formes donà la cara, tal i com va prometre, no es va rendir. Va conseguir fer-li grans quinzes a un Soro III que el tornava tot, fent-se en peu tota l'escala per a aplaudir-lo. I no foren solament un parell de vegades.

En Fageca tenim ya un pilotari d'èlit, que no solament conta per als campeonats d'equip, si no que també serà clau en els pròxims campeonats individuals.

Finalment, Soro III guanyava a Fageca 60-30.