Genovés, Pasqual,
Sarasol, Álvaro, Waldo... i ara també Soro III. El de
Massamagrell es troba, des d'ahir en el selecte grup de pilotaris
professionals que han conseguit guanyar en propietat el fris grec (de
20 kg) que la FPV otorga al que conseguix guanyar tres vegades
consecutives (o cinc alternes) el campeonat individual d'una de les
modalitats de la pilota valenciana. Ara ya són sis, com sis
són els pilotaris representats en la feninnde, els que
el tenen en propietat. La Costera, la Safor, el Camp de Morvedre i
ara l'Horta, tenen algun pilotari d'este grup.
Ahir, el net del tio
Pena, demostrava a tots que entra per drets propis en este selecte
grup, en la llegenda de l'escala i corda. Ahir guanya per tercera
vegada i en total autoritat el campeonat Individual d'Escala i Corda.
I això que davant tenia a Fageca, un pilotari que arribava en
molta ilusió, confiança i poders per fer front al
campeó.
De fet, el primer joc,
que s'anotava Soro III des del rest fon un gran joc. Des del primer
moment una partida vibrant, jugada de poder a poder, un cara a cara,
on els pilotaris no amagaven les seues armes. Un primer joc que
oferia també les primeres ovacions.
Per a Soro III no se li
pot jugar, hui en dia, cara a cara. El de Massamagrell està
per damunt de tots, és evident, i en l'enfrontament directe te
molts recursos. Duen que els grans de la pilota ho són, no
solament per guanyar campeonats, que també, el són
perque són capaços de fer coses diferents. Si, és
cert que Soro III és un pilotari marcat pel seu físic,
la seua potencia, la seua movilitat, pero la seua capacitat de restar
pilotes impossibles, de tornar la pilota cada vegada més fort,
d'avassallar al seu rival restant qualsevol pilota i atacar, el fa
únic.
Pot ser el de
Massamagrell no estiguera massa fi al inici del campeonat pero l'ha
finalisat pletòric, en una gran demostració física
i tàctica, per tant, una gran demostració de joc. Com
be diu, no és una casualitat estar ahí.
Fageca per la seua part
ho va intentar. Ya en la presentació la seua cara mostrava
cert punt de nerviosisme. Pot ser l'ambient a l'hora de la veritat si
que el va afectar. De totes formes donà la cara, tal i com va
prometre, no es va rendir. Va conseguir fer-li grans quinzes a un
Soro III que el tornava tot, fent-se en peu tota l'escala per a
aplaudir-lo. I no foren solament un parell de vegades.
En Fageca tenim ya un
pilotari d'èlit, que no solament conta per als campeonats
d'equip, si no que també serà clau en els pròxims
campeonats individuals.
Finalment, Soro III
guanyava a Fageca 60-30.
Comentarios
Publicar un comentario