Escola de Pilota

La XXIX edició de l'Individual de frontó Valencià viurà demà la seua última jornada en la final de la categoria especial, la que formaven els millors especialistes de la modalitat: Adrián de Quart, Enrique de Museros, Adrián de Museros o Javi “el Moro” de Massalfassar. Després d'unes semifinals apassionants, han sigut Álex i Pasqual els que han conseguit certificar la seua presència en la final que es disputarà en Chest demà a les 11:30 h. Els dos finalistes no han fet un atra cosa que confirmar la seua trayectòria a lo llarc de la competició, abdós pilotaris es classificaven per a les semifinals com a primers dels seus respectius grups. Pasqual de la Pobla ho feya guanyant totes les seues partides excepte quan va rebre a Adrián de Museros en el seu frontó. Álex, en canvi, a soles va perdre una de les dos partides de semifinals. Es presenta una final igualada i disputada, en la que els dos pilotaris tindran les seues opcions. Pot ser, el de Paterna es trobe en ...

Diuen que la enveja pot ser sana. Yo no ho tinc clar. És veritat que m'agrada que Valéncia ciutat, el cap i casal, siga seu de grans events deportius. Sense dubte hi ha que oferir un bon palmito en l'oferta de l'activitat física, dins de les nostres possibilitats i ben fets. M'alegra vore com en Valéncia la Marató, que enguany ha complit trenta cinc edicions, ha tingut una gran repercussió social i mediàtica. També m'agrada que el pàdel trobe el seu lloc entre els valencians i que esta semana vinent es dispute el World Padel Tour en la nostra capital. Pero tinc que ser sincer i és que la sanc me bull quan en tots els diaris pots vore, el dia següent, totes les fotografies de la Marató, quan escomence a repassar la prensa valenciana i veig que, si no tots, casi tots els dies previs es publiquen una o varis artículs de la Marató, quan una semana després continua generant informació. Em bull la sanc quan en prensa, en dos semanes d'antelació, mampr...

Ya han passat algunes semanes des de que es disputà la final de l'Individual d'Escala i Corda pero Francesc Soro encara te en la memòria cada detall de la seua victòria, la que li otorgà el seu quart trofeu Individual, un fet que solament han conseguit el Genovés, Sarasol i Álvaro. Assentats en el trinquet del tio Pena, junt al dau, parlem d'aquella partida. Enhorabona pel quart Individual, ¿ya has digerit la victòria? Si, ya han passat un parell de semanes descansant i agafant eixa marcha habitual de partides. La veritat és que ha sigut una partida molt igualada, de les finals que has guanyat la més igualada. ¿Una partida dura? Si, una partida molt dura. Yo m'esperava una partida molt dura perqué sabia que Puchol arribava en molt bon moment, encara que havia estat lesionat, venia fresc, venia en confiança, en un gran nivell de joc. L'havia demostrat tot l'any i sabia que anava a ser dur, pero que se pilotejarà tant no era tan...

Després de casi dos hores de partida Moltó, el chiquet de Barcheta, s'anotava el quinze definitiu, el que li proclamava campeó individual de raspall. Embriagat per la emoció es llevava la camisa en el centre del trinquet de la Llosa. Nerviós, emocionat, buscava un lloc on besar-la i, provablement, oferir aixina este triumfo a son pare. En la seua posició, en el rest, Waldo, la gran figura del raspall, un atre mito de la pilota valenciana, caminava poc a poc cap al ya campeó. En un somriure en la boca i en un pensament en el cap, esta era la seua última final individual, es dirigia cap a Moltó. Després de rebre la felicitació, o el consol, d'algun aficionat, el d'Oliva es llevava també la seua camisa, la roja, la que li correspon a un cavaller de faixa roja i en la que sempre el recordarem, i s'unia en un fort i sentit abraç a Moltó, un jove de vint i tres anys que vol llaurar a partir d'ara la seua pròpia llegenda. Després d'eixe abraça el etern camp...

Pelayo rebia ahir les finals de la primera edició dels individuals de raspall femení sub-23 i sub-18. Hui pilotaris participaven en cada categoria. Joana, de Tavernes Blanques, es proclamava campeona després de superar a Andrea de Monserrat 25-5. Els nervis de la jugadora de la Ribera Alta l'han impedit desplegar el joc que ya mostrà en semifinals. En canvi, la jugadora de l'Horta Nort va demostrat ahir en Pelayo ser la més completa de la categoria. En tercera posició es classificava Anabel, de Tavernes Blanques pero jugadora del club de Borbotó, que s'enfrontava a la seua companyera de club, Luisa de Moncada. La pilotari de Tavernes s'acoplava millor al trinquet desplegant, aixina, el seu joc. Cal destacar que la jugadora de Moncada patia una lesió en els quàdriceps en l'últim joc. Per la seua part, Myriam de l'Alqueria d'Asnar es proclamava campeona de l'Individual sub-18. Ho feya al superar a Eva de Rafelguaraf 25-5. La ...

Demà dissabte el trinquet de la Llosa tornarà a ser l'escenari de la gran final de l'Individual de Raspall (18 h). La de demà serà una final que enfrontarà a dos pilotaris de dos generacions diferents: Waldo i Moltó. Quan el d'Oliva disputava (i perdia) la seua primera final de l'Individual, el de Barcheta contava en, solament, set anys. Després de dos anys en els que, per diferents motius, el gran campeó, Waldo, no ha pogut participar en el Individual, enguany torna novament a ser el favorit per a endur-se el trofeu. Sense cap dubte arriben a la final els dos gran favorits. Waldo, sempre que participa ha de ser un dels favorits, i Moltó, un jugador de vint i tres anys que porta ya tres anys entre la èlit del raspall preparant-se per a la seua oportunitat. I esta oportunitat pot ser la final de la Llosa. L'emoció està servida, s'espera una partida jugada de tu a tu, en una gran exhibició per part dels dos pilotaris. ¿Podrà més l'e...

Primer fon Santi de Finestrat, després Álvaro, l'any passat Fageca i ara Puchol II s'afegix a la llista de pilotaris que han caigut davant del ya tetracampeó Soro III. Tot i això, està clar que la més disputada, vibrant, emotiva i igualada de totes ha sigut la que ha conseguit hui en el trinquet de Pelayo. I és que la de hui ha sigut una de les finals més igualades de les trenta disputades. Ha sigut una partida que passarà a la història i, pot ser, la que òbriga un nou horisó a la pilota valenciana. Es juntaven molts factors, entre ells, la reapertura del trinquet de Pelayo, massa temps tancat, i l'enfrontament enguany de dos pilotaris, dels que arrastren a la gent, i en igualtat de condicions. Es notava en l'ambient que la partida de hui no seria una final més, en les lloses del vell Pelayo es respirava esperança, s'advertia que podríem estar davant d'una gran final. Soro III, el campeó era favorit, bàsicament perqué era el campeó, perqué davant...