Ir al contenido principal

Enveja



Diuen que la enveja pot ser sana. Yo no ho tinc clar. És veritat que m'agrada que Valéncia ciutat, el cap i casal, siga seu de grans events deportius. Sense dubte hi ha que oferir un bon palmito en l'oferta de l'activitat física, dins de les nostres possibilitats i ben fets.

M'alegra vore com en Valéncia la Marató, que enguany ha complit trenta cinc edicions, ha tingut una gran repercussió social i mediàtica. També m'agrada que el pàdel trobe el seu lloc entre els valencians i que esta semana vinent es dispute el World Padel Tour en la nostra capital.

Pero tinc que ser sincer i és que la sanc me bull quan en tots els diaris pots vore, el dia següent, totes les fotografies de la Marató, quan escomence a repassar la prensa valenciana i veig que, si no tots, casi tots els dies previs es publiquen una o varis artículs de la Marató, quan una semana després continua generant informació. Em bull la sanc quan en prensa, en dos semanes d'antelació, mamprenen a parlar del World Padel Tour, que damunt serà televisat per Teledeporte, si, eixe canal deportiu en el que no podem vore partides, ni resums, de pilota.

I en la sanc calenta reflexione. No és problema de la resta de deports, també tenen dret a eixir en els diaris i en la televisió que no tot és fútbol.

El problema el tenim nosatres mateixa. Algo hem fet mal quan no hem sabut transmetre la importància, lo arrelat que està la pilota valenciana en el poble, no solament a la societat valenciana, si no als nostres círculs més pròxims.

En la pilota valenciana han de canviar moltes cosses, no solament els gestors de Pelayo o els polítics que cada quatre anys triem.

Dos semanes abans, els valencians ya saben que en la nostra capital es disputarà un dels tornejos més importants de pàdel. En canvi, els friquis de la pilota s'enterem quatre dies abans de quan escomençarà el Circuit Professional d'Escala i Corda i de quina serà la partida inaugural, per eixemple.

La image i la seriositat dins de la pilota valenciana te que millorar, tots tenim que colaborar en divulgar el nostre deport (el de tots els valencians siguen o no aficionats). Escomencem per omplir els trinquets, ¿quants jugadors aficionats no han anat mai a una partida de professionals?, portem als nostres amics a vore partides de pilota, publiquem en les xàrcies socials la nostra activitat... I demanem també més seriositat als gestors de pilota, puntualitat, formalitat, interés, publicitat...


A poc a poc podem recuperar el prestigi perdut, la dignitat dins de la societat valenciana.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...