Moltó, el relleu generacional en el raspall

Després de casi dos hores de partida Moltó, el chiquet de Barcheta, s'anotava el quinze definitiu, el que li proclamava campeó individual de raspall. Embriagat per la emoció es llevava la camisa en el centre del trinquet de la Llosa. Nerviós, emocionat, buscava un lloc on besar-la i, provablement, oferir aixina este triumfo a son pare.

En la seua posició, en el rest, Waldo, la gran figura del raspall, un atre mito de la pilota valenciana, caminava poc a poc cap al ya campeó. En un somriure en la boca i en un pensament en el cap, esta era la seua última final individual, es dirigia cap a Moltó. Després de rebre la felicitació, o el consol, d'algun aficionat, el d'Oliva es llevava també la seua camisa, la roja, la que li correspon a un cavaller de faixa roja i en la que sempre el recordarem, i s'unia en un fort i sentit abraç a Moltó, un jove de vint i tres anys que vol llaurar a partir d'ara la seua pròpia llegenda. Després d'eixe abraça el etern campeó, el mestre, el mític jugador d'Oliva li entregava, com a premi, com a recort, pero sobre tot com a testimoni d'una nova época, la seua camisa roja al nou campeó.

D'esta forma, en les lloses del trinquet de la Llosa de Ranes, s'escenificava el relleu generacional. El gran dominador, el millor jugador de raspall, el deu vegades campeó individual s'aparta d'esta competició, deixant via lliure a la nova fornada de pilotaris, una generació, molt jove, pero en molta energia i ganes de supera al seu mestre. Una generació encapçalada pel nou campeó que, en només vint i tres anys, porta alguns anys entre els màxims dominadors de la modalitat. Una generació en la que trobem també al campeó del 2014, Marrahí (25 anys), a Pepe (23 anys), Moncho (28 anys), Sergio (25 anys), Brisca (24 anys) o Ian (19 anys) entre molts atres.

I és que el dissabte en la Llosa es va viure una jornada històrica, es disputà una de les millors partides de les finals dels individuals de raspall. Pero també es jugà una partida que espentava definitivament al Olimpo de la pilota tot un cavaller de faixa roja, a Waldo. Després de tot el calvari de lessions vixcut pel d'Oliva, després de tindre que anunciar la retirada del Individual del 2014 en conseqüència d'una dura batalla i posterior decepció personal i empresarial, tornar a una final Individual i disputar-la te molt de mèrit. Si algú encara tenia el dubte, el dissabte podia confirmar que Waldo era un gran, no solament de la pilota, si no de la història del deport valencià.

També, la partida del dissabte passat pot ser l'inici d'una nova història, d'una nova llegenda, la de Moltó, un pilotari fet a image del geni d'Oliva, que te per davant el futur i l'opció d'anar llaurant, poc a poc, el seu propi destí.

Mos esperem per davant anys de gran emoció en el raspall on Moltó te molt a dir, si els seus companyers li deixen.