Entrevista a Soro III: “En el 35-50 li deya a Pedrito 'no me merezco ganar'

Ya han passat algunes semanes des de que es disputà la final de l'Individual d'Escala i Corda pero Francesc Soro encara te en la memòria cada detall de la seua victòria, la que li otorgà el seu quart trofeu Individual, un fet que solament han conseguit el Genovés, Sarasol i Álvaro.

Assentats en el trinquet del tio Pena, junt al dau, parlem d'aquella partida.

Enhorabona pel quart Individual, ¿ya has digerit la victòria?

Si, ya han passat un parell de semanes descansant i agafant eixa marcha habitual de partides.

La veritat és que ha sigut una partida molt igualada, de les finals que has guanyat la més igualada. ¿Una partida dura?

Si, una partida molt dura. Yo m'esperava una partida molt dura perqué sabia que Puchol arribava en molt bon moment, encara que havia estat lesionat, venia fresc, venia en confiança, en un gran nivell de joc. L'havia demostrat tot l'any i sabia que anava a ser dur, pero que se pilotejarà tant no era tant d'esperar. Som dos jugadors de galeria fàcil pero si que hi hagué moments de molta intensitat per dins del trinquet.

Tu arribes després d'una fase de classificació en la que guanyes en relativa facilitat.

Si, pero ell també. Ell es classificava en molta solvència. Yo ya ho dit, crec que es varen juntar tots els factor per a que eixe dia fora bo per a la pilota i que l'espectador fruira.

Molts digueren que era una final esperada, ademés es recuperava Pelayo, arribaven dos jugadors en plenitut... Hi havia un ambient especial.

Si, si... hi hagué un ambient de lo millor que yo he vixcut dins d'un trinquet. Es de veres que en Moncada pot entrar més gent pero dona la sensació de que estàs més gelat i en Pelayo donava la sensació d'estar tot més concentrat. Molt bon ambient la veritat, Puchol portava molts aficionats que el recolzaven, yo portava molts aficionats que me recolzaven, es va viure un clima de partida important molt bonico. Yo crec que va ser un dia dels més bonicos que he gaudit dins d'un trinquet.

¿A on penses que estigué la clau de la partida? ¿Pot ser en la fortalea mental que mostrares?

Si, a lo millor si, pero yo crec que hi ha un moment clau de la partida que és 50 per 35 i val i quinze, heu sap tot el món i el diu tot el món, ell te una volea a l'altura del huit, una pilota que havia estat tirant dalt tota la partida i ahí, no se si l'erra o que no li dona prou fort, i se'n va a colp. No se, a partir d'ahí yo que venia de dir-li a Pedrito que “no me merezco ganar”, ell em va dir “sigue que en peores nos hemos visto”... Yo acabe eixe joc diguen-me que si ni ha vida, passava al rest 50-40 que el guanye molt fàcil i ahí està la clau de la partida. Yo em vinc amunt, comence a confiar en el meu joc i a jugar un poc com a mi m'agrada. No tot de la forma que a mi m'agrada pero si comence a fer el meu joc. Ahí me trobe molt cómodo i veig que si continue a eixe ritme se pot guanyar la partida.

La partida la escomences en el rest i guanyes el primer joc. La sensació que dona és que se te planteja una partida fàcil.

Si, pero passes al dau, en un joc que, tant ell com yo devem de fer el joc relativament fàcil al dau, i quan no fas dau, evidentment en el mà a mà, el joc del rest, se fa molt bo. Un jugador com Puchol o un jugador com yo que tenim galeria es difícil traure el joc del dau si no el fas com toca. S'ha parlat molt de que és una final molt bona, yo crec que ha sigut una final molt igualada, en molta tensió, jugant d'una forma que no s'havia vist fins ara, que és tirant molta pilota dalt, pero si ha sigut una final que s'ha fet molt poquet de dau. Yo això heu reconec. Yo vaig fer molt poquet de dau sobre tot en el primer tram de partida. A última hora si que comence a fer un poquet millor el dau i per això soc capaç de traure els jocs del dau. En general, no se la opinió que tindrà Puchol, pero yo si que soc conscient de que vaig fer poquet de dau, acostumat a lo que estic fent. En partides de mà a mà yo he fet molt més de dau i hem de fer més dau del que varem fer.

De fet, és el pero que s'ha ficat a la partida.

Si, estic totalment d'acort. Per això, guanyes el primer joc de rest, passes al dau i dius “este és el joc que tinc que fer” i no el fas perqué la primera pilotà no pegues.

És un joc que es fa molt llarc . Ell el guanya i agarra molta confiança i a mi se me fica la partida costera amunt.

¿Quan penses “la partida és meua”?

Yo, quan iguale a cinquanta, que passe al rest, encara que estem a dos moltíssimes vegades, molt convençut de que si continuava lo que estava fent, en eixe ritme, a mi no se devia escapar. En eixe moment yo estava en molta confiança, m'havia ficat molt en l'ambient i estava molt,molt recolzat pels meus.

Es de veres que ahí li note que no troba la galeria en tanta facilitat o que li costa un poquet més apretar la pilota. També yo pegue un pas avant i reste més avant i més llarc. Pero és quüestió de confiança i de fer el teu joc.

Al final conseguixes fer una remontada espectacular i guanyes l'Individual, ¿qué passa pel teu cap en eixe moment?

Que quant havia patit, abraçar a Pedrito, que és una persona de confiança. Li dic moltes coses pero una que recorde és dir-li “cuanto hemos sufrido”. Se te passa pel cap que has patit molt, que hi han moltes hores de treball, esforç... i és una alegria immensa.

El soport de la gent de Massamagrell ha sigut mol important, ¿tu açò l'has notat?

Si, ademés en tota la semana. Normalment yo sempre estic molt aïllat de lo que és el món de la pilota, pero eixa semana yo estava més aïllat, fent els meus entrenaments, en les meues històries... Si que m'arribaven noticies per part de la família, me deyen que el club estava demanant entrades, inclús Salva [de Massamagrell] me comentava en els entrenaments que el club volia anar, que estava demanant moltes entrades... i yo content. Quan arribes allí veus al Club de Pilota Massamagrell, a molta gent de Massamagrell, gent que coneixes del poble que està donant-te el seu soport... s'agraïx moltíssim i ajuda. Ademés és que ixes a calfar i mires cap a dalt i veus a un companyer teu de l'escola, gent que fa temps que no veus i que ve a animar-te t'agrada i estic molt agraït.

Se diu que esta final simbolisa un canvi, s'ha recuperat Pelayo, anaren els presidents de la Generalitat, de les Corts i el conseller de Cultura, la gent tenia molta ilusió, pels enfrontaments entres Soro i Puchol... com a jugador, ¿tens la mateixa percepció de canvi?

Si, si. Quan ixes a calfar si que notaves que era diferent a lo que s'havia vixcut en els últims anys, i que arribe el president de la Generalitat, junt al conseller, diputats... i que el trinquet se fique a aplaudir... això no l'havíem vixcut. Si que és de veres que, a banda de la final entre Puchol i Soro, hi ha que valorar que va ser un dia en que la gent demana canvi, que les coses canvien. Ya ho he dit moltes vegades, anys diguen-ho, que estem estancats. Per tant, si que és de veres, que la gent va demanant fer les coses de forma diferent i quan fem les coses be la gent respon. El dia de la final en Pelayo, apart dels habituals que no fallen, hi havia moltíssima gent jove, i si tu fas les coses be eixa gent torna. Per tant, quan tu vius eixe ambient dius bo, la pilota no està tant morta com pareix pero fem les coses be.

Anem a la prèvia de la partida. Feres unes declaracions mesos abans, diguen que dubtes de la teua participació en l'Individual, ¿Qué te va fer canviar de idea?

Molta gent es pensa que ho dic en estiu, yo heu dic quan acabe l'Individual 2014 contra Fageca. Recorde perfectament quan ho vaig dir en el vestuari, en els periodistes. La frase va ser “Ha arribat el moment de que Soro i l'Individual s'agafen un descans”. El 2014 vaig acabar molt consumit. El sap tot el món perqué en els mesos que venen després se notava. Si en decembre o giner estic agotat mentalment, si jugue un atre individual puc acabar mal. Un individual supon per a mi molt de desgast. El valorava, mentalment no estava centrat... pero després te venia la idea de que jugar l'Individual m'agradava... i dubtaves, dubtava molt. Després en estiu vingueren situacions complicades, situacions que yo vaig viure dins d'un trinquet, inclús fora, molt desagradables, de passar-lo molt mal dins d'un trinquet i si que me plantege que la cosa no pot seguir per ací i que anem a descansar. Pero a mitat d'estiu Salva (de Massamagrell) me diu que li feya ilusió jugar l'Individual, que si podria entrenar en mi algun dia i li vaig dir que si, clar. Vinguí a entrenar en ell i a mi l'Individual m'agrada massa i entrenar mà a mà a mi m'encanta. I dic, bo, tampoc estic tan mal entrenant, també venia de fer bones partides en agost, i recuperes confiança i ya vas al trinquet en un atra mentalitat, en més alegria... optes per la normalitat, per la llògica. Totes les situacions difícils vaig a oblidar-les, a deixar-les a un costat i vaig a tirar avant en totes les conseqüències. Al final vaig decidir tirar avant i va eixir molt be la veritat.

Si que és de veres que, independentment del resultat de l'Individual, quan yo vaig decidir tirar avant dic anem a centrar-se, anem a deixar les coses que puguen preocupar d'un costat, no oblidar-les, ya se preocuparem per elles en un atre moment, o quan acabe la partida. A partir d'eixe moment les partides que faig en els trinquets són millors, i jugue en confiança per a seguir entrenant, per a entrenar en més ganes... La veritat és que vaig fer un bon treball i estic content.

I ara que has guanya el quart, cóm te planteges els pròxims mesos, per a l'any que ve... ¿vas a per el quint?

L'any passat vaig canviar un poc la idea i enguany la he canviat molt més, vullc descansar tot lo que puga. Ara que la lliga comença en giner que s'ha retrasat, vullc agafar-me un temps de descans, de fer coses que m'agraden. No deixar d'entrenar, perqué a mi entrenar m'agrada i deus de fer-lo, pero agarrar la bicicleta i estar el temps que tinga que estar, sense ninguna presa i fruint i descansar. Fer les coses en més calma i quan vinguen els trofeus que venen ara, que també és bonico, i quan vinga el mes de giner se plantejarem la lliga, a vore cóm és el sistema, a vore si canvia. El sistema de fases, personalment a mi no em convenç. A vore, a plantejar-lo i l'individual de l'any que ve ya vindrà. Yo ya dic que després d'este individual ix un Soro més reforçat i en ganes de seguir lluitant i treballant. Ya vindrà, falta un any.

Ara tenim els enfrontaments Soro-Puchol que estan marcant la marcha de l'escala i corda, ¿faltava un pilotari que te poguera fer front?

Puchol és un pilotari que arrastra molta gent pel jugar que te, que porta molts amics al trinquet... agrada vore jugar a Puchol. Està a un nivell molt, molt alt, que millorarà en els anys... Bo, si a la gent li agrada els enfrontaments Soro-Puchol nosatres encantats de jugar encara que, alguna vegada discutim, sobre tot yo (riu). Està be, pero tampoc anem a desgastar la partida. Tampoc és qüestió de que totes les semanes es jugue un Madrit-Barça. Les coses tenen que vindre, hi ha que gestionar-lo. Si a la gent li agrada yo encantat, pero tampoc el cremem. No anem a jugar totes les semanes, hi ha una plantilla de jugadors ampla que se poden fer moltíssimes combinacions atractives per a la gent i vore bones partides. ¿Soro-Puchol? Bo, si a la gent li agrada puix encantats.

Puix res, ara a descansar, a fruir de la pilota i a continuar en força.

Gràcies.