Soro III llaura la seua llegenda

Primer fon Santi de Finestrat, després Álvaro, l'any passat Fageca i ara Puchol II s'afegix a la llista de pilotaris que han caigut davant del ya tetracampeó Soro III.



Tot i això, està clar que la més disputada, vibrant, emotiva i igualada de totes ha sigut la que ha conseguit hui en el trinquet de Pelayo.



I és que la de hui ha sigut una de les finals més igualades de les trenta disputades. Ha sigut una partida que passarà a la història i, pot ser, la que òbriga un nou horisó a la pilota valenciana.



Es juntaven molts factors, entre ells, la reapertura del trinquet de Pelayo, massa temps tancat, i l'enfrontament enguany de dos pilotaris, dels que arrastren a la gent, i en igualtat de condicions.



Es notava en l'ambient que la partida de hui no seria una final més, en les lloses del vell Pelayo es respirava esperança, s'advertia que podríem estar davant d'una gran final. Soro III, el campeó era favorit, bàsicament perqué era el campeó, perqué davant tenia un gran pilotari, Puchol II, l'únic capaç de fer front, hui en dia, a l'escalater de Massamagrell.



L'escala plena, Pelayo en silenci, Soro al rest i Puchol al dau... escomençava la final més desijada. El primer joc se n'anava per al de Masamagrell, molt concentrat.



Donava la sensació de que Soro III no tindria massa dificultats per superar al de Vinalesa. Pero el segon joc anava a ser el millor eixemple de com es desenrollaria la partida. Un joc etern, treballat, en opcions per als dos pilotaris, en un gran joc. Finalment, Puchol II conseguia igualar. Ya no hi havien favorits.



La partida continuava i Puchol II, envalentonat pels seus seguidors, pujava el 50-35 al marcador. El relleu estava preparat.



Pero quan és la teua sexta final consecutiva i tens la mentalitat guanyadora i el sacrifici de Soro III no dones cap pilota per perduda, lluites tots els quinzes. El de Massmagrell, sense donar per perduda la partida anava sumant jocs fins igualar a 50 primer i després sumar el tanto definitiu, el 60, des del dau.



Remontada èpica i partida espectacular la vixcuda en Pelayo puix hem tingut un aspirant que ha demostrat estar preparat per a guanyar, i un campeó consolidat, èpic, que ha guanyat hui una partida que l'aupa dins de la història de la pilota valenciana.




Tenim per davant un futur esperançador, un futur en el que els enfrontaments, els esperats enfrontaments, entre Soro i Puchol poden animar l'escala i corda.