Ir al contenido principal

Conectant la pilota en la societat valenciana



Fa uns dies nos arribava una gran noticia des de la Plana. El Vilarreal CF patrocinarà un trofeu en el trinquet regentat per Mezquita. Un trofeu que reunirà a les màximes figures de l'escala i corda i que, a més a més, oferirà 500 euros als guanyadors de cada semifinal i 1000 al que guanye la final del cinc d'agost.

És una bona noticia, no tant per la creació d'un nou trofeu ni pels premis que se'n duran els guanyadors. És una bona noticia, una molt bona noticia, perqué una institució valenciana, en este cas un club de fútbol, vol implicar-se de veritat en la promoció de la pilota valenciana. Un dels clubs de fútbol més importants de la lliga espanyola està al costat de la pilota valenciana.

I és que algo que sempre li ha fet falta a la pilota és el recolzament de les institucions valencianes, no solament de les institucions públiques, si no d'institucions com clubs deportius, associacions de qualsevol caràcter...

I és que, per a fer de la pilota valenciana un deport normalisat, conegut en la societat valenciana, respectat pels valencians... cal que diferents institucions estiguen al seu costat. I no parlem de diners, que tampoc anirien mal, si no de fets, de gests...

En les partides importants, en els moment clau de la temporada, estaria molt be que representants de institucions públiques, pero també privades (futbolistes, jugadors de bàsquet, presentadors de tv, actors...) estigueren presents. Això faria acostar la pilota a la societat valenciana.


El fet de que el Vilarreal CF es decidixca a patrocinar un trofeu d'escala i corda, de que en la seua presentació estiguen presents alguns jugadors del primer equip, que els pilotaris disputen les partides en les camises del club de fútbol és una gran noticia puix això farà que la pilota valenciana conecte millor en la societat.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...