Ir al contenido principal

Quart de les Valls recupera el Trofeu El Corte Inglés



Vesprada d'expectació, carrer molt animat, ple de gent per vore la final de la quaranta una edició de l'Autonómic de Galocha, el Trofeu El Corte Inglés. De roig es presentava la formació favorita, l'equip de Kiwa Quart de les Valls, format per Javi el “Moro”, Guillermo, el “Chato”, Juan i Berbis. De blau Ovocity Marquesat format per Pau, Gerardo, Sopetes II, Ángel i Benja, que tornaven, cinc anys després a disputar esta final.

L'equip del Camp de Morvedre venia dispost a refer-se del subcampeonat conseguit l'any passat en Faura, volia recuperar el trofeu conseguit en el 2014. Eren els favorits i totes les mirades estaven damunt d'ells. L'única forma de guanyar era mampendre la partida en el 100% de concentració i mantindre este nivell de exigència a lo llarc de tot el enfrontament.

I aixina va ser. Ya en el primer joc es va vore com Guillermo sabia perfectament que tenia que fer, amagar la vaqueta quan venia difícil i cremar-la quan venia franca. Darrere d'ell el millor jugador de la partida, el que sostenia l'equip, el que tornava totes les pilotes, de rebot, de bot i braç, de volea, a l'aire en l'esquerra... Javi de Massalfassar es mostrava pletòric.

I aixina, l'equip de la Ribera Alta, no tenia un problema, si no dos, perque tant el “Moro” com Guillermo eren dos jagants, tornant totes les pilotes en més violència de la que venia, sense erro. El seu joc era d'un grandíssim nivell, i aixina poc es poc fer.

El jove Pau, en el bot, poc els podia apretar, i els seus companyers tampoc podien fer mal als de roig.

La superioritat de quart era evident, els jocs anaven caiguen en una gran demostració de joc. 55-5 en el marcador, Sopetes II provava en el bot per vore si trobaven una solució, un paronet per culpa d'un mal colp, i l'entrada de Ángel, en un bot més certer i un joc més segur, els donaven un respir per a sumar alguns joc i poder maquillar un poc el resultat final de 70-25.


En un joc espectacular, la formació de Quart conseguia el segon triumfo després de disputar tres finals consecutives. En este nivell de joc, els seus rivals poc poden fer, hui en dia, són els millors línea per línea.






Comentarios

Entradas populares de este blog

Entrevista a Santi: "Se que és difícil, pero no impossible"

L'ha sigut tot en les llargues, en el joc de carrer, on és dels pilotaris més respectats. Des de Finestrat ha arribat a Argentina, França, Bèlgica, Itàlia... on a jugat i ha guanyat campeonats del món i d'Europa. Ara el seu repte es consolidar-se dins de la èlit de l'escala i corda. I va per molt bon camí. S'ha atrevit en el campeonat dels escaleters, l'Individual d'Escala i Corda i s'ha colat, per mèrits propis en la gran final. D'esta forma pren el relleu de Grau, un dels pilotaris més estimats per Santi. El miger necessita acoplar-se be al peculiar trinquet de Moncada on es jugarà la final. Allí es rep i contesta totes les nostres preguntes. ¿Cóm estàs vivint esta semana? La veritat és que prou tranquil. Està siguen una semana tranquila, entrenant i fent el que faig de normal... Esperant que arribe el dia de la final. ¿Cóm estàs preparant la final? El treball ya està fet. Ara esta semana simplement...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...