Ir al contenido principal

Faura, Godelleta, Borbotó i Beniparrell també campeons de El Corte Inglés



El passat dissabte es disputava la final de primera del trofeu el Corte Inglés, en una gran demostració l'equip de quart es feya en el campeonat. Pero esta no ha sigut la única final que s'ha disputat esta fi de semana en Beniparrell.

Entre dissabte i dumenge s'han disputat quatre finals més.

La més disputada i emocionant fon la final jovenil que enfrontà a l'equip de Beniparrell (Jorge, Hilari, Luis, Adrià i Ana) i al de Monserrat (Joel, Javier, Carles i Ferran). L'equip de l'Horta Sur conseguia la victòria després d'una emocionant partida en la que escomençaven la partida guanyant per tres jocs per a que després Monserrat s'avançara per un joc i tancar la partida en un 50-35. En la partida destacà Hilari, miger de Beniparrell. Ana Puertes, per tant, es convertia en la primera dona en alçar la copa de campeó jovenil de El Corte Inglés.

Ya en la vesprada del dumenge es disputaven tres finals més.

En segona categoria s'enfrontaven els equips de Faura (Kevin, Llopis, Martín, Quico i Sergio) i de Borbotó (Adrián, Jose i Castelló). Els dos bots feren una gran partida apretant als seus rivals pero Llopis, miger de Faura, pogué arropar al seu rest fent que els del Camp del Túria guanyaren la final 70-35.

En tercera categoria disputaven la final dos formacions de Godelleta, club que està en ple de procés de renovació i que veu com el seu treball va obtenint els fruits buscats. L'equip A (Emilio, Juan, René i Álvaro) dominaven la partida front a l'equip B (Jaime, Fran i Zanón). El resultat final, 70-45 evidència la superioritat de Godelleta A.


En quarta categoria s'enfrontaven els equips de Borbotó D (Pablo, Salva i Iván) i Marquesat D (Nicasio, Salva, Ángel i José Luis). Tot i que els d'Alfarp mamprengueren la partida més entonats, quan els jugadors de Borbotó, Salva i Pablo, intercanviaren les seues posicions, i el bot de Salva, més fondo, escomençà a fer mal, la tònica de la partida canvià, guanyant Borbotó 70-45.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...