Ir al contenido principal

Pelayo ya espera la final de la IX Copa d'Escala i Corda



Puchol II i Monrabal per un costat, i Pere Roc II i Jesús per un atre, estaran contant ya les poques hores que falten per a que es troben els quatre en els vestuaris del mític Pelayo, arreglant-se les mans per disputar la final de la novena edició de la Copa d'Escala i Corda – President de la Diputació de Valéncia.

Seran moments de comentaris tensos, agradables, recorts de partides anteriors, d'experiències vixcudes... Comentaris tensos perqué, al cap i a la fi, al mateix temps que es coloquen els esparadraps, les planchetes de ferro, el tessamoll... al mateix temps el seu cap estarà pensant en que farà en com tindrà que colpejar la pilota de vaqueta. Quan les jóvens promeses tanquen la seua partida, eixiran a les lloses d'un trinquet més que centenari per a tractar de fer-se en el segon campeonat més important.

Fora, en els escalons, el públic estarà ansiós per vore a quatre dels millors jugadors de l'escala i corda. Quatre jugadors que faran, de ben segur, alçar-se als aficionats per ovacionar als pilotaris, perque són quatre pilotaris capaços de transmetre moltes sensacions dins d'un trinquet.



Molt provablement, les travesses eixiran a favor de la parella formada per Puchol II i Monrabal. I és que, al no contar en la participació de Soro III, el gran favorit des de l'inici era la parella liderada pel de Vinalesa. Puchol II sempre és un segur de bon joc, i més en Pelayo, davant d'ell tindrem a Monrabal que ha respost perfectament al rol de miger.

Aixina i tot, davant tenen a un parella molt potent, l'esquerrà Pere Roc II és un rival molt complicat en un trinquet com Pelayo i Jesús torna a recordar al gran miger que guanyà el Circuit Bancaixa en el 2013.

Com a curiositat i també com a incentiu, Puchol III, que ha disputat les dos últimes finals, pot convertir-se en el primer jugador en guanyar tres vegades la Copa.

El dissabte, a les sis de la vesprada, Puchol II i Monrabal s'enfrontaran a Pere Roc II i Jesús per conseguir la novena edició de la Copa d'Escala i Corda, un trofeu que donarà pas a la temporada estival.




Comentarios

Entradas populares de este blog

Montaner i Tonet guanyen una vibrant final en Piles

  Gran ambient en Piles, el trinquet de la Safor oferia un ambient immillorable, plena l'escala i les galeries, els aficionats esperaven gojar d'una gran partida i aixina fon. Ambient de gran final i moltes ganes de vore pilota, eixe podria ser el resum dels minuts previs a que la final de la Lliga Pro 1 de raspall es disputara. La reballà donava la treta als blaus, un factor que en un trinquet com el de Piles podria ser determinant. I tot pintava a que seria una partida de traures, els dos primers jocs se n'anaven cap al saque ràpidament, iguals a 5 . Iván tornava al traure novament, i tot que també es lluïa posant la vaqueta en joc, els rojos donaven molta guerra. Passàvem aixina a un tram de la partida de guerrilla on els dos restos treyen violentament i colocaven la vaqueta en els racons per sumar quinzes i els dos punters s'encaraven a pilotades buscant el quinze i defenent el seu marcador. Foren moments espectaculars, de desgast. Aixina i tot els jocs el...

5 llibres que t'ajudaran a conéixer la pilota valenciana

Hui és 23 d'abril Dia Internacional del Llibre i des de Escola de Pilota hem preparat una llista de cinc llibres que t'ajudaran a comprendre millor el món de la pilota valenciana i és que llegir un bon llibre és una bona forma de conéixer millor el nostre deport. Tot i que la bibliografia de la pilota valenciana no és molt abundant és cert que a lo llarc de la història trobem referències a la pilota en autors clàssics com Arnau de Vilanova o Antoni Canals (s. XIV), Joan Lluís Vives o Jaume Cassalls (s. XV), Orellana (s. XVIII), Constantí Llombart (s. XIX) o Almela i Vives (s. XX). Afortunadament, en els últims anys la producció bibliogràfica ha aumentat i millorat. Alguns autors que podem destacar en este sentit són Gabriel García Frasquet, Frederic Llopis Bauset, Miguel Ángel López Egea o Recadero i Víctor Agulló, que en época més moderna (segles XX i XXI) han editat llibres al voltant de la pilota valenciana. Triar d'entre tots els llibres public...

El marchador

Quan entrem en un trinquet, sobre tot si és la primera vegada, mos cridarà l'atenció moltes coses: els jugadors parlant en els espectadors, els “agüelos” assentats baix de la corda, la solemnitat dels espectadors del palquet... Als nostres ulls ens vindran moltes imàgens, pero de totes elles solament una també serà protagonista dins de les nostres orelles: el marchador cantant la coneguda frase “¡A rojos! ¡A blaus! ¿Qui vol rojos? ¿Qui vol blaus?” Sense dubte el marchador és un dels personages més enigmàtics dels trinquets. No és fàcil ser marchador, mantindre viva l'atenció dels espectadors a lo llarc de tota la partida, captar l'atenció de l'espectador, retransmetre la partida donant de 5, de 10... I és que, si estàs perdut, el marchador, gràcies a les travesses, t'indica quí està jugant millor. Es tracta d'un personage, que si fa be la seua faena, pot ser molt enchisador. Afortunadament tenim grans marchadors, tant en l'escala i corda co...