Entrevista a Moltó: “ vullc tant a la pilota que vullc saber fins a on soc capaç d'arribar jugant a pilota”

Amagada entre les comarques de la Safor, la Vall d'Albaida i la Ribera Alta trobem Barcheta, un poble chicotet de poc més d'un miliar i mig d'habitants pero que, un d'ells, és hui en dia la referència del raspall, el número un d'una modalitat a vegades poc reconeguda.

Alfonso Moltó, és un jugador de poble que es crià en el carrer Major de Barcheta. Un jugador molt exigent pero enamorat de la pilota valenciana en general pero especialment del raspall. Pot ser per això, se va atrevir a provar en l'escala i corda pero que tornà al raspall quan el cor li ho va dir. Un pilotari que, en només 24 anys, ya ha guanyat dos individuals pero que te un ullet en la Selecció Valenciana. Un jugador, al cap i a la fi, un pilotari de faixa roja.

• Han passat 48 hores, com han sigut?

La veritat és que molt bones, han sigut hores dolces, la gent del poble te dona la enhorabona, i ya no la gent del poble, ahir aní a Xàtiva i la gent pel carrer me donava la enhorabona. Et motiva pero no he parat d'entrenar, ahir vaig entrenar i este matí també he entrenat. La rutina continua igual. És que damunt m'agrada entrenar, no puc estar en casa quet.

• Enhorabona, has conseguit guanyar l'individual per segon any consecutiu, fet que únicament l'han conseguit Pepito, Pasqual II, Juan, Waldo i ara tu.

És un campeonat que em prepare molt. Si qu eme ho han dit, pero no era un objectiu que m'haja plantejat. La veritat és que fruïxc molt en l'individual. M'encanta el mà a mà, la preparació... i és un campeonat que tinc la motivació per a disputar-lo. Ya en tinc dos, ara ya vaig pensant en el tercer.

• ¿Cóm explicaries la final del passat dumenge?

La veritat és que m'esperava una final més complicada, no se si Sergio estava nerviós. Crec que en cap moment de la partida veig moltes complicacions, me'n vaig molt pronte en el marcador, els jocs els faig molt fàcils... És una partida a la que anava molt preparat pero no em veig en cap moment assustat. Havíem estudiat la partida tàcticament així, fer el quinze d'esta manera. Tenia les idees molt clares, anava molt segur.

• La partida de semifinal que disputares contra Ian va ser definida per alguns com una final anticipada.

Si que molta gent el deya. Va vindre molt gent a la partida i Ian es fica a jugar-me molt, molt be per terra. Quan estem iguals a deu, en eixe joc em fica en molts problemes i m'estava fent patir a muntó. El que passa és que quan acaba eixe joc Ian es desfonda i la partida després la guanye més fàcil. Si que és veritat que vaig tindre una partida molt complicada.

• ¿Cóm has vixcut el campeonat?

L'ha vixcut d'una manera diferent al de l'any passat. Tenia la pressió d'haver guanyat i com si la gent t'obligara a guanyar, pero una vegada passa la primera partida, hem vist que hem competit be i poguem fer un bon campeonat. Passes la semifinal i arribes a la final i ya veus que tens possibilitats de guanyar el campeonat, ya veus que estem en el punt que toca, estem un peliu més per dalt que l'any passat, en els entrenes estem molt be i penses que les coses deurien anar millor, i vas agarrant eixe confiança.

• El d'enguany ha sigut un Individual polèmic: Waldo i Coeter II no participen i després de la final Sergio diu que no s'havia preparat el Individual. ¿Cóm valores estos fets?

En Coheter tinc molt bona relació, he estat entrenant en ell, vaig debutar en ell i és com un pare per a mi. Parlava en ell i em deya que no els agradaven les condicions que havien ficat. Yo volia que jugaren, ojala hagueren jugat tots... La polèmica sempre estarà ahí pero a mi m'haguera agradat que hagueren jugat tots, lo bonico és estar tots.

• ¿Cóm recordes la final que li guanyares a Waldo?

Com un somi. És que clar, t'enfrontes al teu ídol, i te veus en la final contra Waldo... era un somi... i damunt acabe guanyant-li... i penses, la calitat que te i resulta que yo també se jugar un poc a pilota. Eixa nit no vaig ni dormir, i enguany igual, a mitat nit m'alçava veya les dos fenindes i me tornava a dormir.

L'any passat era el primer títul, enguany ya tenies la pressió, la experiència... no sap igual, el primer sempre és el primer.

• Ara ya eres un jugador consolidat, eres la referència... ¿te fiques molta pressió?

Si que em fique molta pressió. No puc estar tranquil, a mi m'agradaria tindre-ho tot en el sentit del joc. Quan erre una pilota en els entrenes m'enfade, sempre m'exigixc molt. Crec que exigir-me tant ha fet que moltes vegades guanye partides.

• L'any que ve tornaràs a ser favorit, seràs la referència, milloraran per a guanyar-te... ¿en que tens que millorar tu?

Si, això està clar, Yo per a l'any que ve vaig a preparar-me per a millorar en lo que falle, per eixemple, en l'esquerra hi han vegades que no estava massa segur o alguna jugada baix l'escala... sempre pots millorar. Guanyar o perdre són detalls.

• ¿Preparar-se l'Individual és un lujo?

No és rendable l'individual, et costa diners jugar. Portes molt de temps preparant un individual i no recompensa econòmicament i damunt tota la pressió que tens que aguantar. La meua mare, mon tio i la meua nóvia saben lo que m'han aguantat. Te fiques una pressió que veus que després no te una recompensa econòmica. Jugant les partides del dia a dia no te calfaries tant el cap i arribaries a guanyar el mateix.

• Tu has provat el joc a l'alt, ¿que te va fer triar i apostar pel raspall?

Tota la vida m'ha criat en el raspall. Vaig voler provar a l'alt, pero m'he criat jugant al raspall ací al carrer. El raspall va tindre uns anys que estava molt caigut i vaig intentar, pero no estava cómodo en escala i corda com en el raspall.

• ¿Quines han sigut les teues referencies com a pilotari?

Mon tio em va ficar a jugar a pilota un dia a pilota i el primer dia vaig dir que no volia jugar més perqué anava en la mà super unflà. Pero no se, a l'endemà vaig dir de tornar a jugar i així em vaig enamorar de la pilota. No he pogut parar mai de jugar a pilota.

• ¿Cóm te definixes com a pilotari?

Com un pilotari enamorat de la pilota. M'agrada entrenar i millorar perqué vullc tant a la pilota que vullc saber fins a on soc capaç d'arribar jugant a pilota. No hi han llímits.

• ¿Cóm a pilotari professional que penses que s'hauria de fer des de l'administració?

Que tinguérem una televisió, un lloc on publicitar-mos. No podem estar depenent tota la vida de diners públics perqué tampoc és just.

• ¿El raspall professional te futur?

Com està ara, si vols viure d'ell tens que ser dels dos o tres primers. I els que viuen mal viuen, tampoc és que tinguen futur, tenen que canviar molt les coses. Yo recorde que els jugadors no tenien nòmina ni res, ara en tenim nòmina i ha sigut un pas molt important, també han pujat els premis del campeonat, que ho agraïxes, pero mos queda moltíssim.

• ¿Quina és la partida que t'agradaria jugar?

La partida que sempre havia somiat era el mà a mà contra Waldo. Després d'eixa no tinc una partida que haja somiat. Si que m'agradaria jugar una partida a escala i corda i frontó, si que ho faré, pero la somiada meua va ser la de Waldo.

• També tenim les declaracions de Ricard que se sent excluit dels campeonats importants, ¿cóm vos afecta als jugadors estes coses?

No dona gens de gust vore la situació de molts jugadors. Això sempre és el mateix, el que es queda fora et sap molt de mal, en este cas Ricard va guanyar la Lliga i te preguntes açò per qué. La pilota professional és una empresa i es mira el rendiment econòmic,

• ¿El teu pr`xom objectiu és la Lliga?

Si, és l'únic títul que no tinc i m'agradaria guanyar-lo. Ara em planteje preparar-me la Lliga.

• Com has dit, fa uns anys el raspall passà per una situació molt delicada pero després ha eixit una fornà de jugadors molt ben preparats que pot ser encapçales tu.

Si, hi hagué un moment que pensaves que açò s'acaba, que passaria a nivell aficionat, de clubs... La veritat és que s'han fet les coses be perqué a dia de hui hi han molts jugadors molt jove, la nòmina professional és molt jove. La gent ha vist el canvi i els ha agradat. Ara som jugadors molt jóvens, i ara tenim nòmina i això també motiva prou, també la prensa mos fa més cas i aiò també te motiva.

• ¿Ací en el poble cóm s'ha vixcut la victòria?

Molt be, molta gent saludant, el poble està bolcat en mi. Al vorem en prensa i el boca a boca, ací em coneixem com el pilotari.

• Te sents reconegut, estimat?

Ací en Barcheta si. És un poble en el que la pilota ha estat oblidada molts anys i em fique a jugar i arribe a nivell professional i la gent va escomencen a enganchar-se i ara moltíssima gent del poble està en el trinquet recolzant-te. Dona molt de gust estar aixina. Gratifica moltíssim. La pilota és un deport minoritari pero és com si fora la seua figura.

• ¿Açò s'ha traduït en més chiquets?

Tenim a Pablo, a Diego... hi han chiquets... si es nota com si tinguera ganes la gent.

• ¿Cóm valores la situació de la pilota en general?

Tenen que canviar moltes coses, no pot ser que el dumenge juguem la final del Trofeu President de la Generalitat i el mateix President passe de nosatres i se'n vaja a vore les motos. Si és un deport valencià que menys que el deport que va en honor ad ell que estiga ahí. Si els polítics no es prenen en serio tots passen de nosatres.

• ¿Cóm veus el moviment internacional?

M'agradaria estar en la selecció. Si que vaig estar en entrenaments, pero tenia partides i no podia... Pero ara si que m'ho plantege, m'agradaria estar en la selecció, m'agradaria vore'm jugant a llargues., per vore la sensació de canviar de modalitat i jugar contar gent d'atres països.